dimecres, 23 de març del 2011

19 i 20 de març - Montmalús (2781) dissabte - Encampadana (2491) diumenge

Sortida fèmina al Montmalús (2781) dissabte,
Dificultat * F, S2-S3,
Desnivell +/- 750


Mentre pugem cap el Col de Puymorens per arribar a Grau Roig, anaven pensant on aniríem a comprar si quan travesséssim el coll d'En Valira continuava la densa boira que ens envoltava...
Tot just arribem dalt els núvols es queden tots a la banda francesa, i un cel clar i net s'obre davant nostre.
Els ànims s'aixequen  i la Laura, la Luisa, la Teresa i jo ens encaminem al noste senzill però practic objectiu.

Quan sortim de pistes per anar el coll de Montmalús una sèrie de maleïdes motos de neu ens amenitzen amb el seu soroll estrepitós i ens acompanya durant una bona estona.
Quan tot just arribem al coll, podem gaudir d'un silenci momentani, les motos han desaparegut per un moment.
Ens trobem amb el Dani, el Roger, el Jordi i la Mireia que ja estan de baixada i mentre ells ja retornen nosaltres anem enfilem amunt. El darrer tram el fem peu.

 

Un ventet maliciós no ens deixa gaudir del cim el que voldríem no així de la vista que ens envolta i observem que els núvols han decidit no passar cap aquí.


Iniciem la baixada, la neu està força bé, sempre que trobis algun lloc verge que hagin deixat les motos, que ho han trinxat, tot, tot i tot...però algun lloc trobem bé.


Encampadana, (2491) cim fàcil de darrer recurs per aquells assedegats de fer metres... pel diumenge
Dificultat * F, S2-S3,
Desnivell +/- 800



Sortim de l'estació del Tarter (1700),  pugem per pistes fins al Refugi de Riba Escorsada a 2070 m,que es troba al bell mig de les pistes, 



d'aquí enfilem per una talla foc que es troba justament al darrera, per rar que sembli obrim traça  tot travessant una traça de baixada.



Tranquil·lament ens posem a un avant cim, una llomada que seguim fins arribar al nostre destí. Com el dia anterior, el vent ens torna acompanyar i no es deixar gaudir l'estona que voldríem del cim.
La  vista, magnífica, la banda del Casamanya es veia bastant pelada, i tornem a posar en dubte el risc 4 d'allaus, amb plaques perilloses a totes les vessant, com deia meteo france en el seu parte de divendres, però, malgrat algunes discrepàncies, no dubtem que hem fet la millor elecció.
Baixem per unes pales quasi verges  justament estrenades per algú que ha baixat abans que nosaltres i que ens permet baixar-les gaudint de la neu, una mica pesada però, que deixar fer, fins que ens retrobem de nou a les pistes que ens durant de nou al pàrquing del Tarter.

Una sortida tranquil·la amb gent tranquil·la, per poder gaudir d'un cap de setmana tranquil.

Vall d'Incles
Qui hi vam ser...Laura, Luisa, Teresa i Anna pel dissabte.
Diumenge, es van afegir el Dani, el Roger, la Montse el Jordi i el Josep Mª
Fotos:Anna, Teresa (encampanada) (Montmalús)

Gràcies a tots per la companyia
Bona neu i bones traces!!

dimecres, 16 de febrer del 2011

15 i 16 de gener 2011 –NEU CROOOOOOOOSTA!!!!!!

Tot buscant la neu....



Després d'una setmana d'anar creuant correus entre els Jaume i el Pep per decidir on anaven a parar ... era dijous i encara no ho teníem clar... si anaven al Qeyras, o ens quedaven pels Pirineus...
Com no erem sols, i hi havia altre gent compromesa, la decisió final va ser la darrera, els Pirineus, però,... on?
L'Oriental, la manca de neu és més que evident.
L'Occidental ens el desaconsellen
Queda el Pirineu Aragonès, en Jaume, demana informació al refugi del Renclusa la resposta “si os gusta la montaña, disfrutareis”, Ostres! Sembla que encara queda un bri de neu...


Dissabte, puntualment a quarts de 5, en Jaume en recull, i després de recollir a en Pep i el Raül ens encaminem entre boires i clarianes cap a Benasc, al pàrquing de los Llanos del Hospital... i la neu?
Si, si que n'hi ha, però, alta, per la banda soleja.
Ens desaconsellen pujar pels tubs de Paderna, de totes maneres pensem que per zona obaga la neu estarà dura, i decidim buscar el nostre objectiu a la banda solana.
Fet i fet ens hem de calçar els esquis i hem d'arribar a la Besurta, allà mirem que és el que pode fer en realitat, la banda obaga, cap el refugi ho deixem pel dia següent. A la solana la neu està alta, però és l'opció més fiable si volem fer alguna cosa.


El Toronet der Poth dera Picada,

Des de la mateixa Besurta, tirem amunt tot seguint llengües de neu, tot i així hi ha un moment que ens hem de treure'ls i pujar una canal a peu.
La neu que trobem, malgrat la solana, és crosta... uff!! com serà la baixa, penso.
No sé si és la matinada que he fet, l'estat del cos, la calor, però no tirem, i no soc jo sola...
Mica en mica remuntem i ens posem al Coll del Pic de la Picada,, decidim fer el cim que queda a la nostra dreta, El Toronet der Poth dera Picada,
Carenegem una mica fins on observem que podem baixar millor, ens toca baixar una altre cop a la Besurta per remuntar cap el refugi.
La pales les trobem neu primavera, millor del que ens esperaven, l'orientació és bona, i mentre toca el sol bé, ara quan entrem a l'ombra es torna a transforma i hem de fer una mica d'esqui-crossing entre el bosc per arribar a la Besurta, però ho fem amb èxit.


La remuntada a la Renclusa la fem tranquil·lament, ara, ja tastem el que serà la neu el dia següent.
Tot esperant el sopar, mirem que és el podem fer el dia següent, de llocs hi ha molts,ara, quin pot ser el més adequat? Mirant i remirant al final decidim anar a la Maladeta Oriental
El sopar ens reconforta, però, tampoc triguem gaire a anar a dormir, avui hem matinat, i demà, encara que no tant, també.


Maladeta Oriental

Son 2/4 de 8 i ens posem en marxa, ja ja m'he calçat la ganivetes també, i no fan nosa...la pujada és lenta i llarga, amb una neu que va entre crosta i gelada, però, ens posem a sota la canal amb l'horari previst. 
Deixem els esquís i enfilem la canal, el sol que hi trobem a dalt reconforta, fem el darrer tros, malgrat un ventet fred també ens acompanya. No ens estem gaire estona a dalt per tal de deixar pas als que venen al darrera.
La baixada, la fem conservadora, la neu la trobem entre gelada, crosta en tot el trajecte fins el refugi, anem buscant, els llocs que poden ser millors. El tram fins a la Besurta, la neu la trobem una mica millor, i la remada inacabable fins a l'aparcament...

Podem dir que hem salvat el cap de setmana en prou dignitat.

Ara com no nevi aviat...

dilluns, 10 de gener del 2011

Cap d'any 2010 a la Val Maira. Un racó del Piamonte italià per descobrir

La darrera setmana de l'any 2010 la vaig passar a una vall recòndita, a la Val Maira, al Piamonte Italià, al petit poble de Preit de Canosio, a una hora de Cuneo, a dos de Torino i a deu de Barcelona,..., tot un món d'itineraris d'esquí de muntanya a descobrir tot una vall per conèixer...

Quan a mitjans de setembre en Jaume va fer arribar el seu correu proposant anar per Cap d'any a fer una estada a una vall desconeguda del Piamonte, no vaig dubtar-ne ni un moment en apuntar-m'hi. No sabia on era, però, venint del Jaume, segur que era un bon lloc per descobrir.

Després d'un viatge amb sol, vent, pluja i neu, posant cadenes i traient cadenes, arribem al capvespre al petit poble de Preit de Canosio.


Aquesta vall conserva tot l'esperit autèntic que molts esperem trobar de tradicional, no ha arribat las macificacions, i això el fa ser agradable i encantdar

El Refugi Locanda Lou-Lindal  serà el nostre punt de partida durant tota la setmana.

Lou Lindal, Des aquí farem la meitat de les nostres sortides, aquí compartirem jocs, la botifarra, l’UNO i el Rummy-cub per les tardes i els sopars que ens preparan i serveixen tan la Patrícia, la mestressa, com la Miquela i la Serena, gràcies a elles, la nostra estada és fantàstica, i gràcies per l'atenció que ens donen que ens van fer sentir com a casa.

A l'hora dels sopars prepararem la sortida del dia següent, tots estem molt motivats amb moltes ganes de començar i descobrir aquesta zona,, tot mirant el llibre "Charamaio en Val Mairo" de Bruno Rosano.i el plànol de la zona."Sciare in Val Maira"amb molts itineraris per triar, tant el llibre com el plànol molt ben explicats, i en tantes coses per fer, tants itineraris...

Primo Giorno – 27 de desembre
Monte Piutàs 2433m (cota 2425m) des de Preit
+/-900m; 3-4h; **, F (PD+ darrera grimpada), S2.

Encara no sabem que ens trobarem, hem arribat a la vall quan ja és fosc.
El primer dia decidim de fer alguna cosa a prop, no agafar cotxes. Mirant, mirant decidim anar al Mont Piutas, nom de la nostra estança, no pot faltar...
Ens encaminem fins a la petita central elèctrica, on ens calcem els esquís i després de fer la comprovació d'ARVA's seguim, a unes traces, que uns més matiners que nosaltres ja han obert, que ens porten fins a Gr. Servet a 1661, deixem les traces que travessen el pont i aquí ja comencem a obrir traça per arribar al nostre objectiu, anem guanyant alçada fins trobar una pista que anem seguin fins arribar a la C. Gerbino (1890) i veiem uns grans plans i neu que encara no ha trepitjat ningú.


Una mica uns, una mica altres, anem fent torns per anar obrint traça i anar guanyant alçada cap al coll delle Basse (2370).
Ens traiem els esquís una mica més amunt, i guanyem un petit ressalt que ens fa arribar a una fina aresta de neu amb forts estimballs a ambdós costats que ens separa dels darrers metres del cim,que a més son grimpada.
Ens ho mirem i remirem. No coneixem el terreny. La neu caiguda, encara no està prou assentada... decidim no travessar i baixar, ens quedem tot just a la cota 2425.
Retrocedim sobres els nostres passes i anem a buscar els esquís per iniciar el descens per una neu pols boníssima, els girs es segueixen ara uns, ara uns altres, tots, els quinze que som, baixem cors que vols a gaudir de la neu.
Anem seguint les nostres traces de pujada que ens durant una altra vegada cap el poble de Preit.

Secondo Giorno – 28 de desembre
Mont Giobert (2439) Des de Preit
+/- 850m; 3-4h; *, F, S2.

El segon dia, continuem a la mateixa vall de Preit i anem a fer un clàssic de la zona. Si el dia anterior no van tenir pèrdua, aquest tampoc, totes les traces porten a ell.
Tornem a ser una bona colla, més que el dia anterior, s'afegeixen els que han van arribant
Sortim del mateix lloc que el dia anterior, des de la petita central elèctrica, però travessem el pont que ens duu a les cases Colombero, 1705, que deixem enrere i enfilem cap Il Boschetto, tranquil·lament anem guanyant alçada, que surten a unes grans pales superiors, suaus que duen al coll i d'allà al cim, mica en mica, un darrera l'altre anem arribant tots al cim.

Com a més de nosaltres hi havia gent de la contrada, i el cim no es espaiós, els primers en arribar decidim tirar avall, mentre la resta va preparant-se.
La neu està fabulosa, anem a buscar aquells llocs on encara la neu no està trepitjada, anem a buscar l'ombra del bosc, i entre arbres anem a buscar les primeres cases. I d'allà al pont, per tornar de nou al poble.
Arribem al refugi, la resta de grup triga en arribar..., no sabem que els ha passat... quan arriben ens ho expliquen, han tingut problemes a la baixada, se li formava pans a les soles dels esquís! I no lliscaven!!
Què ha estat?, l'espera, l'hora, baixar pel sol i no buscar l'ombra?
No ha estat a un, es podria dir que era l'encerat. Si no al grup en general.
En canvi, els que hem baixat primer, una mica abans, no ens ha passat res.

Terzo giorno – 29 de desembre
Bric Boscasso 2589m, amb descens per Cumbal Vallonetto Des de Chialvetta
+/-1100m; 4-5h; ***, PD, S3 (i trams més drets al barranc).

Decidim canviar de vall, i també fer els grups més petits i per dificultat. A així que mentre uns van a fer el Monte Estelleta 2318m i Monte Midia 2310m uns altres anem a fer el Bric Boscasso.
Aquest cim es troba a la vall paral·lela d'on ens trobem així que vam agafar el cotxe fins a Chialvetta (1475), a la vall d'Unorzio, deixem el cotxe al pàrquing a l'entrada del poble, on no estem sols, altres grups també surten d'allà a més la gent del poblet, ja que entre mig dels seus carrer estrets, nevats, no es podia circular.
Pratoredondo


Travessem el poble i seguim un petit camí que segueix el riu, i que ens porta al poble de Pratorotondo (1622), tot just abans d'arribar al poble ens desviem cap a l'esquerra on travessem el pontet, per anar a buscar el bosc de La Bandia Lònga anem guanyant alçada, i sortim del bosc per encarar els darrers 200 metres, és fan una mica llargs per arribar al coll, el grup es va allargant, però, una a un anem arribant. No ens podem posar tots al cim de Bric Boscasso (2589) només i cabem 3.

A la baixada no la farem pel mateix lloc de pujada, si no pel torrent Cumbal Vallonetto. La part superior, les pales les gaudim tots d'allò més, la neu està boníssima, la disfrutem. Mica en mica ens anem posant dins del torrent que anem sortejant i descendint fins que ja no podem més i hem d'anar a buscar el bosc de la Bandia Lònga en la seva part més baixa que ens durà al pont de Pratorotondo, d'allà ens encaminem fins a Chialvetta, pel mateix camí de pujada.

Quarto Giorno -30 de desembre
Cima delle Manse 2721m Des de Saretto
+/- 1200m; 5h; ***, PD, S2-S3.

Mentre el gruix del grup van a fer Punta la Piovosa 2602m des de Tolosano,
Cinc ens endinsem al cap de munt de la vall del Maurin, i deixem el cotxe a la presa del poble de Soretto.
Amb els esquis als peus seguim la pista, que surt per la part de la petita presa, fins arribar a l’esplanada on a l’estiu hi ha el càmping sense fronteres, el deixem i continuem la pista per la dreta, tot encaminant-nos cap el Llac Visaisa (1900) que travessem per sobre amb tota tranquil·litat. Mica en mica ens apropem al fons del petit circ que el guanyem anant per la seva dreta, és de fàcil accés i ens durà a la seva part superior on descobrirem unes grans esplanades.


Arribem a la cabana Bivac de Bonelli (2323) , prop del Llac Apsoi (2296), i fins aquí arriben les traces que hem anat seguint.

Deixem enrere la cabana i anem a buscar el Coll de Villadel (2627). Se’ns fa una mica llarg, Sembla que que estigui allà mateix, però, no.
Quan arribem al coll, que fa de frontera amb França, observem que a la muntanya del davant una gran allau de placa s’ha després, i una traça de pujada justament en els seu límit.

Del coll al cim delle Manse (2721), ens posem tranquil·lament, per la carena. La vista que es divisa és espectacular, el dia és esplandit

Ara toca baixar i ho fem pel mateix lloc que hem pujat.
La pala NO, que volem fer, no ens atrevim, temptadora, la observem una mica carregada.
La neu a la seva part alta la trobem crostada, però a mesura que anem baixant va millorant i gaudim de la baixada fins el mateix cotxe.

Quinto Giorno – 31 de desembre
Monte Vanclava 2877m, amb descens de canal SE, des de Chialvetta
+/-1400m (i +/-100m més allargant la pala final); 5-6h; ***, PD, S2, tret de la sortida del cim i canal SE que són S4.


Darrer dia de l’any, seguint els consells d’uns bons coneixedors de la vall tornem una altra vegada a Chialvetta, i refem el camí fins a Pratorotondo, que aquesta vegada sí que travessem pels seus carrerons plens de neu, ens encaminem cap Viviere (1709) i anem remuntant la vall del Torrent Unerzio, quan arribem a cota 1900, girem a la dreta per la llarga Vallone Roccetta, que ens duu al Coll della Scaletta (2624), la pujada es fa llarga i assolellada, sembla que tenim a toca el cim però encara queda per arribar, però ens hi posem a dalt de tot amb els esquís als peus.

Mentre anaven pujant ja anaven pensant com seria la baixa per la pala que veiem a la nostra esquerra.
Com la resta de dies la vista que podem contemplar des del cim és fantàstica.
Baixem la pala sencera, gaudint-la al màxim. Tornem a posar pells i anem a buscar el P.de Vanclava per fer la canal que SE que d’allà surt, ningú l'estrenada encara, i això fa que prenguem precaucions, on la Montse i el Carles fan el test de “la columna estesa” no ens dóna excuses així que ens decidim a baixar-la, no és que gaudim la baixada, ja que la neu està crostada, al final de la pala retrobem el camí de pujada i no es fins a cota 2000 que trobem bona neu i ens hi llacem...

Això si que és acabar bé l’any... bé... encara no, ens faltava el sopar de no sé quants plats, una va perdre el compte, entre l’espera de plat i plat...
I la resta del grup. Van sortir del mateix Chialvetta, van anar Soleglio Bue 2413m +/-950m; 3-4h; *, F, S2 al costat del Piutàs, però hi accedim des de Chialvetta. L'orientació obaga i el bosc mantenen la neu excel·lent. Van fer una gran esquiada!

Sesto Giorno, primo giorno del anno 2011 i i ultimo de la nostra estanza
Giro della Rocca dell'Aquila 2480 m des de Preit
+/-950m; 3-4h; **, F, S2-S3.

És la darrera sortida que fem,
Anem a fer una volta circular molt recomanable .
Des de Preit, ens tornem a enfilar cap a la central elèctrica i d’allà les Cases Colombero (1705) i l’alçada de 1750, deixem les traces que duen cap al M. Giobert i ens enfilem la pista per la val del Rio della Valletta fins a cota 1843 que la deixem per pujar al coll que queda a la dreta de la Rocca dell’Aquila, les traces que ens han dut fins aquest coll es desvien cap a el M. La Bianca, així que hem d’obrir traça per fer la volta que volem fer fins l’altra banda de la Roca on baixem per la canal que ens durà a Il Bosquetto on tornem cap a les Cases Colombero, per anar trobar el pont que ens durà a la central elèctrica i cap a Preit.



Monte Giobert 2439m des de Preit +/- 850m; 3-4h; *, F, S2. Com hem acabat aviat, el Jaume, en solitari, i per què també estreni l'any va fer aquesta clàssica...

Bric Boscasso 2589m des de Preit, +/-1100m; 4-5h; **, PD, S3. El Pep, el Carles i la Montse, decideixen canviar de destí sobre la marxa i bona reelecció a un cim ja conegut de dies abans però pel vesant de Preit

Fi de la sortida i fi de la nostra estada en aquesta vall que hem descobert tan entranyable...
Ara toca tornar a casa i anar assaborint totes les vivències viscudes, que no son poques!!!
i a esperar la propera


Resumint:
El dies que hem tingut, inmillorables, una veritable loteria com ja sabeu i aquesta si que ens ha tocat!
Si penseu anar, us heu de fer amb el plànol "Sciare in Val Maira"i del llibre "Charamaio en Val Mairo" ambdós de Bruno Rosano.

Assistents: N'érem un munt 25!!! entre grans i menuts, Jaume, Berta, Bernat, Joana, Laia, Toni, Martí , Alba, Ricard, Glòria, Olga, Xeve, Núria, Carles P. Carles, Montse, JoanManuel, Manel, Marc, Jordi, Pep, Pili, Amalia, Laura i Anna

Qui més qui menys ha fet activitat, dins de les seves possibilitats, incloent els menuts!!


dilluns, 20 de desembre del 2010

NYIIIIIIIIC!!!!

crec, crec, crec!! ejem!, ejem!
atxusss!!!
uff! sembla que aquí fa temps que no s'hi entra,
està una mica parat aquest blog des de fa mesos
atxusss!
haurem de fer una mica de renovació...
treure la pols...
fer neteja... a veure que hi podem fer...
vaig a veure que hi trobo...


fins aviat





dissabte, 10 d’abril del 2010

"LA TRIBU A LA VALLÉE BLANCHE"

SETMANA SANTA A CHAMONIX
del 27 de març a l'1 d'abril
(Una altra sortida de l'EMaN)


Si el 20 de març marxava de Chamonix, havent fet una de les travesses més maques dels Alps, l'Alta Ruta de Chamonix a Zermatt, una setmana més tard, el dissabte 27 hi tornava a ser, però aquesta vegada amb la Xènia, la meva filla, i en Jordi i en Roure, el seu fill.
L'hotelet Le Chaumiere on ens hi vam allotjar, es troba a les afores de Chamonix, on es pot arribar tanquil·lament passejant. El va trobar el Jordi per Internet i la veritat es pot dir que és una bona troballa, petit, ambient de refugi, acollidor i tranquil. El matrimoni que ho porta molt amables i acollidors, la Maria, parla castellà, gallega de neixament porta més de 25 anys vivint per aquelles terres.
Ens disposaven a passar 4 dies de esquí per les diferents pistes de la vall, dels quals un va ser per descansar i la resta ....
La previsió del temps, per aquests dies no era del tot bona, així que vam decidir que el primer dia de bon temps que fes aniríem a fer la Vallée Blanche.
Carregats amb els nostres portàtils ja ens veus a la saleta de l'hotel fem connexions per esbrinar quin temps faria i en quines condicions estava qualsevol de les pistes...
Les Houches, lloc que ens havien recomanat d'anar si el temps no era gaire estable, i així ho vam fer primer dia  que no prometia gaire...d'aquesta estació d'esqui vam agafar el nom de la Tribu... la vam trobar divertida així que...




LA VALLÉE BLANCHE


 El dia D, el dia bo, segons la previsions sembla ser el millor dia dels que estarem per aquí,  així que decidim que ho intentarem.
La pujada al telefèric no la fem fins a quarts d'11, de la gent que hi ha fent cua i que ha tingut la mateixa pensada que nosaltres, aprofitar el bon temps...s'ha d'afegir que han obert més tard també.
No tenim clar si farem o no, quan arribem a dalt ho decidirem, les bromes, ronden per dalt depèn com les veiem farem...




Arribem a dalt, la boira ens envolta, malgrat tot no és espesa i el vent que hi corre l'esvaeix ràpidament  ens arribem fins la sortida que duu a l'aresta que baixa a la glacera, el túnel, passadís es troba molt concorregut, gent posant-se l'arnés, grampons, encordant-se, carregat esquis a la motxilla...
Malgrat portem una canalla "d'alt nivell", l'itinerari que hem decidit fer és la clàssica és el més fàcil tècnicament, la baixada de l'aresta de l'auguille du Midi, el pas dels seracs del glaciar de Géant abans d'agafar la glacera de la Mer de Glace, son les principals dificultats tècniques.
Veiem que és factible, així que sense pensant-s'ho dues vegades ens preparem i comencem a baixar. L'aresta de baixada, la trobem molt ben equipada, amb unes bons pals amb cordes tant a una banda com a l'altra i amb una amplada suficient que dona seguretat.
Abans d'arribar Épaule, inici de la nostra baixada per la glacera, la boira es dissipa i ens deixa fer la baixada amb sol i tranquil·litat.
Un dels trams més dificultosos ja l'hem superat, ara toca gaudir de la baixada, els núvols van i venen i hi ha moments que ens hem d'aturar per deixar-los passar, i poder veure, per a on hem de seguir, les poques traces que hi ha i una bona consulta al plànol ens ajuden a seguir el camí.

El Glacier du Géant 
Séracs du Géant
La Bédière
Salle à Manger
A mesura que baixem el núvols ens van quedant a dalt i les vistes dels voltants es fa espectaculars, inclús la temperatura es fa agradable, el dia queda radiant. la vista espectacular i  l'esquiada la gaudim d'allò més, és fa llarga.
S'acosta l'hora de dinar, la tribu fa reunió, per decidir si parem o ho fem al final, a l'estació de Montenvers, hem començat tard i tampoc ens podem entretenir malgrat el ritme que portem és bo, estem  pel Glacier du Tacul.
Tots decidim arribar al final, malgrat fem un petit mos, fins a la Mer de Glace la baixada és suau,
malgrat hem d'anar en compte que ja hi trobem pedres. Ens arribem a les escales i enfilem les 350 graon que ens duen al telecabine du Montervers i que ens pujarà a la Gare du Montenvers.
Cansats però contents, tot just hem arribat al final del nostre itinerari, ja hem decidit que l'endemà descansarem.
Ara només queda pujar al tren que ens durà fins Chamonix... si ens deixen el munt de japonesos que hi ha!


GRANDS MUNTETS

Després d'un dia de descans, el darrer dia, abans de tornar cap a casa, volem anar a les pistes dels Grands Muntets, el dia s'aixeca minimament bo, i ens animen, però a mesura que avança el dia el temps s'embolica.
Quan arribem a la part més alta del telefèric, als Grands Muntets, deu ser uns dels darrers a pujar, el temps veritablement és dolent, neu, boira i un fort vent no deixa veure absolutament res. Baixem com podem les escales que ens duu a l'inici de la pista, tot just veiem les valises que indiquen la pista, anem baixant fent aturades forçades perquè no es divisa res, sort que la neu està boníssima i deixa fer el que vols. Llàstima de visibilitat!!
La baixada es fa llarga, anem perden alçada i es veu una mica millor, però la nevada continua sent intensa, més avall, el vent, no molesta tant. Fem una quantes baixades més,sense parar de nevar.
La darrera baixada, la millor, la gaudim al màxim, tots prenem una certa velocitat i tot just quan acabem, els núvols han escampant i el cel torna està seré,... com al matí.


Dijous 1 d'abril - això s'ha acabat, tornem cap a casa satisfets, però,... avui ens han llevat amb una senyora nevada que ha deixat quasi un pam de neu durant tota la nit, veurem com sortim d'aquí...

MES FOTOS
Hi vam anar: El  Roure, el Jordi, la Xènia i l'Anna (LA TRIBU)

Si voleu posar-vos en contacte amb l'EMaN podeu escriure:  esquidemuntanyambnens@gmail.com