UN SOMNI FET REALITAT!Pels que deien que era massa d'hora per fer-la...
Pels que deien que ens faria mal temps...
Pels que deien que no l'acabaríem...
però, també...
per aquells que ens van donar ànins
per aquells que ens van donar esperança
per aquells que confiaven amb nosaltres
per a tots:
L'HEM ACABADA
HEM TINGUT UNA SETMANA DE MOLT BON TEMPS excepcional
I HEM TROBAT POCA GENT AL REFUGIS, COSA QUE ÉS D'AGRAIR
Quan en Manuel, a mitjans de gener va dir que tenia en perspectiva fer l'Alta Ruta en va faltar temps per dir-li que comptes amb mi
Aquesta famosa travessa, l'Alta Ruta, que per tots els amants de l'esquí de muntanya tenen desig de fer i somien fer-la, i aquesta vegada m'ha tocat a mi, bé ens ha tocat a nosaltres a tot el grup,
al Manuel, en Jaume, en Roger, el Jordi, la Montse i jo, tots 6 ens estrenaven, era la primera vegada que ho intentaven...
La travessa, el Manuel, va decidir fer-la amb guia, cap està experimentat en anar per glaceres, tampoc ens volíem arriscar, volíem fer la travessa en tranquil·litat, i així va ser.
Chamonix.
Dissabte 13, 18 h. - Ens trobem amb el que ens farà de guia durant tota la setmana, en Denís Etienne, guia de la Companyia de Guides de Chamonix, amb 24 anys d'experiència, bé, no? Fem una repassada del material que duem i ens fa deixar la meitat de les coses, podem estar d'acord o no, però, no ho carreguem tot, a alguns ens dol deixar cert material, és com si...ens despullessin? Casc, fora. Pala de 6 només 3, sondes igual, menjar de ruta, el que ens va donar ell, roba la justa, dutxar-nos només ho faríem una vegada...
Argentière, Grand Muntets - Ref. d'Argentière.
Diumenge 14, 8,30 h - El dia és esplèndid.
Telecabina dels Grand Muntets, Després de forces cues pugem els telefèrics que ens duran al capdamunt de les pistes als Grands Muntets. Dalt a l'Agulla de Grand Muntets (3295), hi ha una gran plataforma on podem contemplar tant el Montblanc, Les Drus, l'Aig. Verte, la Glacera d'Argientière... i una gran filera de muntanyes que ens deixen perdre en l'horitzó, és difícil mirar a tot arreu per no deixar escapar res, el Mont Dolent (vèrtex de tres estats), Aig. Rouges du Dolent, Tour Noir, Aig. d'Argentière, du Chardonnet...
Per unes escales baixem al coll on comença la glacera des Rognons, d'aquí descendim fins al fons de la glacera d'Argentière, en Denis ens va observant com baixem i com ens belluguem, remuntem suaument la glacera fins a l'alçada del refugi, abans d'arribar, però, fem unes quantes pràctiques que ens serveixen per refrescar certes maniobres que potser no sabíem o teníem oblidades, de totes, totes va bé.Arribem al refugi tot just ha deixat de toca el sol, però, on ens espera una bona cervesa i un bon sopar.
Refuge d'Argentière - Col du Passon - Champex.
Dilluns 15 - 8,00 h- El matí és fred, malgrat el clar del dia.
La sortida del refuge d'Argentiére (2771), és una mica entretinguda la gelor del matí fa que les fixacions es glacin i tinguem dificultats en fixar-les, ho hem de fer bé ja que la pala fins la gelera la trobem amb neu dura.
Baixem la gelera per anar agafar a l'alçada 2550 m., el punt de pujada del Coll de Passon (3028), punt de pas del nostre recorregut. El coll de Chardonnet, segons el Denís, no estava en gaires bones condicions, aquesta vegada, segons ens comenta no hi ha gaire neu aquest any, ha ventat molt.
La pujada al coll du Passon es fa per una canal que fem amb grampons, mentre pugem el vent ja comença a fer acte de presència. La canal es va posant cada vegada més dreta, però s'avança bé. En Denis un cop a dalt torna a baixar per donar un ajut als que queden al darrera, com si res.
Final de la pujada d'avui, ara només toca baixada per tota la Val d'Arprette que ens dur fins al poble de Champex (1466), on a la Gite d'Etape "En Plein Air" ens espera una bona dutxa i un merescut descans amb una sopar que reconforta i reanima.
Dimarts 16 - 9,00 h. - Tornem a tenir un bon dia.
Hummm!! que bé que s'hi està...
Dimecres 17, 08,30h - S'aixeca el dia amb un cel ben blau.
Som els primers en sortir del refugi, pugem el coll de Roux (2804) i flanquegem un bon tros, intentant perdre el mínim d'alçada. En Denis vol intentar arribar el més lluny possible sense necessitat de remar, ho aconseguim a mitges la neu estava una mica fonda i ens enfonsem més del compte, anem a buscar les traces,
 |
Arribem a la part de baix del glacier de l'En Darrey, d'aquí anem al Pas du Chat, pas una mica penjat però que es fa amb tranquil·litat i que ens duu cap al Glacier de Cheilon que remuntem per la seva banda dreta, anem guanyan alçada amb certa lentitud, fins arribar a la Cabana des Dix (2928), més per la calor que fa que per res més. Quan estem vorejant la Tête Noire la veiem a dalt i sembla que estigui a prop però no, encara s'ha de fer un bon tros fins arribar.
Des de la Terrassa de la Cabana es deixa contempla el Mont Blanc de Cheilon tot majestuós, les Pointes de Tsema Réfien, Pas de Chèvres,...
En aquest refugi trobem més gent que els altres que hem passat, malgrat aixó tenim una habitació només pels del grup.
Dijous 18 - 7,45 h - El cel torna a ser seré.
Tornem a ser dels primers en sortir de la cabana des Dix, baixem a trobar la glacera on ens posem pells i comencem, els primers, a remuntar quan... del darrera ens criden dient que un del grup te problemes amb una fixació, és el Manuel la llengüeta que fixa la fixació en posició de pujada, s'ha trencat, no té solució, s'ha de canviar i per això necessitem un taller.
Canvi de plans!! ...no anirem al Col de la Serpentine!... ni a a la cabana des Vignettes!
En Denis ens encaminar cap el Coll de Chèvres (2855),
En Denis ens encaminar cap el Coll de Chèvres (2855),
que ens durà al capdamunt de les pistes d'esquí d'Arolla, al poble coneix una botiga amb taller. Així que ens encaminem.
El pas del coll de Chèvres s'ha de superar a través d'una escala de ferro, però no gens complicada... som a dalt de tot de les pistes i encara no les han obert. Baixem amb un no res al poble i ens plantifiquem a la botiga.
En Manuel s'ha de comprar unes noves fixacions.
Jo aprofitaré la plaqueta de la base de la part davantera, d'una de les velles i la canviaré per la que se m'ha trencat al matí pel fred, podria haver continuat, potser, però ja que hem hagut de baixar al taller millor canviar-ho i fora problemes.
Els canvis ens el fan ràpidament.
Des del poble d'Arolla, es pot accedir a la Cabana de Vignettes, però en Denis considera millor, mirant per la Montse, anar a dormir a la Cabana de Bertol, ja que així l'etapa darrera no serà tan llarga... així que ara ens toca remuntar mes de 1300 metres de desnivell.
La vall de Bas Glacier d'Arolla (2000) es fa inacabable, davant nostre el Mont Collon, remuntem fins al plans de Bertol (2650) on parem i dinem una mica, tenim ganes d'arribar, i observem en els nostres altímetres que encara falten 700 metres de desnivell per arribar!!! Quan encarem la vall del Glacier de Bertol veiem on queda la cabana, a dalt de tot del coll al costat d'una agulla, impressionant... ara encara queda tros per arribar...
l'accés al refugi es tot curiós, s'ha de donar la volta pel Col de Bertol (3268), per anar a pujar per un primer tram d'escales, un petit flanqueig amb un passamans i una altre llarg tram d'escales que sembla que no s'acabi mai i per fi la Cabana de Bertol (2311).
Aquesta cabana s'ha fet de pregar...
D’aquí ja veiem la punta del Cerví,... ja està a prop... i també el final de la travessa.
La previsió per demà, millor que la d'avui....huuuummm!!
Cabana de Bertol - Tête Blanche -Zermatt.
Divendres 19 - 8,00 h. - Darrer dia de la travessa. i com no per acabar un dia excepcional.
La baixada de la cabana ens preocupa una mica, més per la neu gelada que ens podem trobar, i algun altre passet una mica compromès... però és més el desconeixement que el que és en sí, ja que el passem molt bé.
Flanquegem el Glacier de Mont Miné, sense pells, fins una mica abans d'arribar la Col du Bouquetins (3352),
on la visió de tot els que ens envolta és espectacular, meravellós, miris on miris, els cims es van succeint: Montblanc, Grand Comben, Gran Paradiso, Dent d'Hérens, Cerví o Matterhorn, el Mont Rosa, la Dent Blanche i tants d'altres que desconec, és una alegria per la vista, fotos, vídeos, tot ens sembla poc...el dia tan clar que hi ha és un veritable regal. i ara...
del coll anem a remuntar i ascendim fins el cim de la Tête Blanche (3707)
... ara toca baixar.
La darrera llarga baixada fins a Zermatt, son 2/4 de 12 i comencen a baixar cap el col de Valpelline, però sense arribar-hi ens desviem cap a vall cap Stockjigletscher descendim fins a 3400 i ens desviem a la dreta cap a Tiefmattengletscher baixant tant a l'esquerra com es possible de la gelera. La neu està bona, però al límit, més tard crec que l'haguéssim trobat pitjor, fa calor, encara donarem es gràcies en Denís per haver-nos fet anar a Bertol i fer més curta aquesta etapa, la veritat és d'agrair.
Tenim una horeta per donar un tomb pel poble, després un taxi ens portarà de retorn al pàrquing d'Argentière on vam deixar els cotxes...
Dissabte 20 - 9,00 h. Cel núvol i gris, plou
Quin canvi de temps, d'un dia a l'altre.
Durant tot el trajecte està núvol, boirós i ens plou durant força estona...
No ens preocupa gaire, tornem contents i satisfets d'haver aconseguit un somni...
Un somni, que tots era la primera vegada que ho intentaven i ho hem fet amb una temps excepcional
Què més podem demanar?
Agreixo la companyonia que he tingut i la bona entesa entre tots
Un plaer fer sortides amb vosaltres.
