divendres, 19 d’abril del 2024

 

VOLTA AL MONT THABOR DEL 14 AL16 D’ABRIL

 Ruta circular de 3 dies a la zona del Hautes Alpes, prop de Briançon i frontera amb Itàlia.

Per la dates que estem, ja tenim refugis que han tancat la temporada d’hivern, així que hem de cenyir als que pocs que encara resten oberts.

Observem que la neu ha minvat en 10 dies força a les parts més baixes així que hem carregat esquí.

Diumenge 14 d’abril

Névache (1769)–  Válle de la Clarée (Auberge La Fruitière- l’Argentière-  Cime de. Laval ) – Refugi des Drayères (2170)

Desnivell: + 400m, Fàcil, distància: 11 km

Després de fer nit el dissabte a Guilletre a Le Catinat Fleuri, arribem a Névache i enfilem la carretera que entra a la Vallée de la Clarée, deixem el  cotxe al pàrquing a 2,5 km del poble.

Ens posem en marxa a les 10 del matí amb una forta calorada i ens queden per davant prop d’11 quilometres de poc camí, algo de pista i més carretera (D301T)

La neu continua la trobem a partir de l’Auberge la Fruitière a l’Argentiere (1860) a l’alçada del Pont du Jadis prenem el camí d’estiu fins al pla de Laval, on s’acaba la carretera i comença la pista que  ens durà fins al Refuge des Drayères.

 

I mentre uns encara no en tenen prou, pugen una mica més per fer una baixada, el altres gaudim de la terrassa i el solet de tarda.

Dilluns 15 d’abril

Refugi des Drayères (2170) – Col de Névache (2808) – Lac des Glaciers (2660) – Passage du Pic du Thabor (2952) – Col de Payron (2851) – Col de Cheval Blanc (2791) – Refuge de Mont Thabor (2490).

Desnivell: +900 / -544, Distància: +/- 14 km. S2-S3

El bon temps del dia anterior ens ha deixat, els núvols ens acompanyen, el guarda del refugi ens comenta que per anar bé hauríem de passar el col de Névache cap a les 9, com més aviat millor. Cosa que aconseguim.

Al coll observem que els núvols avancen de Nord, està més encapotat. Decendim cap el Lac des Glaciers on tornem a posar ells i encarem cap el Passage du Pic du Thabor observan tota la serralada del Mont Thabor  que podem guadir amb un sol tènue.

Un parell o tres de trons a la llunyania ens fan decidir als que anem una mica més a poc a poc, que, malgrat el poc desnivell que hi ha (100 m) no fem la Pointe de Terre Rouge (3080), encara que dos del grup que s’han avançat si que l’han fet.

Al companys que han fet la Pointe, tot just abans d’arribar al cim, a un se li sortit la puntera de la fixació i ha hagut de fer tota la baixada fins al refugi amb una habilitat de combinar un esquí posat i un grampó, tot una proesa.

La meteo continua empitjorant, veiem el núvols que va guanyant alçada, però ens deixa veure per on hem d’anar. La baixada és fa lenta, esperant al company, però Déu-n’hi-do la marxa que li posa.

Flanquegem per sota del Pis du Thabor per no perdre alçada per anar a buscar el Col de Peyron (2851) per continuar flanquejant fins al col de Cheval Blanc (2791). Si està carregat de neu, s’ha d’anar en compte en aquest flanqueig per les purgues que hi poden haver.

Des del Col de Cheval Blanc la baixada cap el refugi és franca, baixem cap el Lac Rond que es troba just a sobre del refugi que està ben a resguard i no el veus fins que ja estàs a sobre.

Tema esquí: al refugi intenten fer una reparació precària amb cola de fuster, però ja veiem que no tindrà futur (ja sabem com van aquestes reparacions per altres vegades). Els hi comentem, si per una d’aquelles casualitat lloguessin esquís,... i ves per on, que llogar, no, però algú deuria trobar un esquí perdut i el va portar al refugi. Es mira si ens pot treure de atzucac i sí, la bota li encaixa i les pells de recanvi que duu, i la llargada és similar, es poden adaptar.

Tot amb això, ens replantegem la ruta de l’endemà que havia de ser ascendir al Mont Thabor i anar a buscar el Col de Muandes, per tornar al refugi de Drayères.

La meteo marca entrada de Nord de fort vent de ràfegues de més de 60 km/h i nevades tant al cim del Mont Thabor com al Col de Muandes, no fan aconsellable la ruta. Així que cerquem alternatives.

Dimarts 16 d’abril

Refugi del Mont Thabor – Coll de la Vall Stretta – Refugi I Re Magi (Granges de la Valle Stretta)– Col d’Echelle – Névache – pàrquing cotxe.

Distància: +/- 25 km (dels quals 6 km son del Ref. I Re Magi a la carretera del Col de l'Echelle i 8 km són des del Col de l'Echelle fins al cotxe) Desnivell: +477 / -1206 m, S2-S3

Després d’una nit vent ventada, ja hem descartat la ruta que havíem de fer, pels forts vents i sense visibilitat a les parts altes

La nuvolositat que hi ha a la banda de Valfrejus i la Vall Stretta es força diferent, l’únic en comú: el vent, que ens acompanyarà tot el dia.

Sortint del refugi flanquegen cap el Coll de la Vall Stretta, el cel es veu mot més clar, però el vent, també se sent.

Es nota la baixada de les temperatures, ha regelat i la neu està dura.

Descendim fins a cota 2110 on ja ens descalcem els esquís ja per manca de neu i seguim el GR5-GR57 fins al pont de la Fondeire (1912) i les Granges de la Vall Stretta, ens aturem al Refugio I Re Magi, ja tancat.

Una primera idea era pujar cap al Col Valon, seguint el GR, però el mal temps ha anat avançant i també a ben cobert el coll.

El guarda voltava pel refugi fent el tancament de temporada del refugi i es va oferir a baixar-nos amb la camioneta fins a la cruïlla de la carretera que porta al Col de l’Echelle, que encara resta tancada per neu.

Ens estalviem ben bé 6 quilometres de carretera, fins hi tot ens puja una mica amunt fins que un arbre caigut ens barra el pas.

Fent un parell de dreceres d’unes llargues corbes ens posem a Le Mauvais Pas (1779) i d’aquí fins al Coll de l’Echelle (1762) una llarga planúria d’uns 2 km fins a trobar la baixada cap a la vall, la podem fer, encara, amb pells.

La providència ens és favorable, al coll de l’Echelle ens trobem un cotxe que s’ofereix a baixar-ne a un fins a Névache, vaig agrair ser jo. I no només em vam baixar sinó que a més em vam portar fins al cotxe, encara més agraïda, perquè la distància per carretera eren prop de 9 km des del coll fins al cotxe.

Truco als companys i els hi dic que s’esperin que els vaig a recollir a la carretera que baixa del coll, hem guanyat unes quantes hores amb aquestes aproximacions en cotxe.

Donem per acabada la travessa, dinem a Briançon i ja enfilem camí cap a casa.

Han estat tres dies que han passat de la calor extrema a fred.

- Una fixació desenganxada, que ho vam poder solucionar prou bé, l’esquí deixat el vam “abandonar” a mans del guarda del refugi I Re Magi.

- Una lleugera indisposició que va aguantada estoicament, això sí es va aprimar segur.

- La llarga pista del primer dia van deixar algunes plantes dels peus més sensibles del compte.

- i la gran sort de trobar el dos cotxes del darrer dia.

No ens  podem queixar pas, hem fet una bona gran volta al Mont Thabor


Hi vam anar: Oriol G, Francesc S, Marià V. i Anna M


dijous, 29 de febrer del 2024

 

A falta de neu al Pirineu, una mica de Queyras, una mica d’Ubaye

El que havia de ser una sortida de quatre dies a la Bigorra, s'ha transformat en una escapada als Alps.

I..., a on? Al Queyras i l'Ubayé, "que mai deixa indiferent i tornes amb les piles ben carregades"..., i sí, hem tornat cofois i amb un bon regust al cos.

Malgrat els diferents nivells, el grup (érem onze) ens vam cohesionar molt bé. Uns anaven fent via i altres el que podíem...

La neu fantàstica com a norma general. Els dies immillorables, un sol radiant els quatre dies.

Dissabte i diumenge vam estar per la zona de Ceillac, dormint al refugi de la Cime de Mélèzet, petit, prop de pistes.
Diumenge tarda en vam traslladar cap al Col de Vars dormint al Refugi Napoleon, confortable, és menja bé i de bon tracte.



Dissabte 17 de febrer de 2024: Pied du Mélèzet – Refuge de la Cime – Chapelle i Lac de Sainte Anne – Tête de Favière – Tête de Girardin - Ref. De la Cime

+/- 1215; 16 km; 7 h; PD

Deixem el cotxe al pàrquing de l’estació d’esquí i de fons a Pied du Mélézet, parem al refugi de la Cime du Mélézet per deixar coses, ja que passarem la nit i ens enfilem per les pistes intentant evitar-les, però al final hem d’acabar pujant-hi per una pista vermella amb petit mur d’un fort pendent, quan se suavitza continuem fins a cota 2400 per girar a l’esquerra i passar per la Chapelle de Sainte Anne i el seu Lac als peus.

Mentre jo em quedo a la capella, la resta del grup continua cap a la Tête de Favière que ve de passada per per arribar a la Tête de Girardin.

Es baixa pel mateix lloc de pujada, però ja tot per pistes fins al refugi de la Cime, on passem la nit.






Diumenge 18 de febrer de 2024: Refuge de la Cime - Le Longet o Tête du Rissace - Pied du Mélézet

+/- 1135; 16,5 km; 4-5 h., PD,

Des del refugi de la Cime du Mélèzet, seguim per les pistes,  passem a prop del poble de Riaille.

Pugem pel camí d'estiu pel Vallon d'Albert, inicialment força estret, després s'obre al voltant de la cota  2250 m.

Continuem cap al Col Albert per una bona esplanada i cap a la cota 2500 girem i anem cap al col Allongé, direcció E-NE,  ascendim per la seva banda més a la dreta, per anar guanyant alçada sortim a cota 2800 i encarem els darrers metres, cap al sud fins al cim, on podem gaudir d'unes bones vistes de tot el seu entorn.

La baixada decidim fer-la cap al Col Albert i  després a mà esquerra a la vall de Souchier fins al torrent de Mélèzet, agafem el mateix camí de la pujada fins a les pistes i retorn cap al refugi a recollir estris i cap al pàrquing de l'estació d'esquí, per canviar de refugi

Neu de baixada boníssima, part baixa més primavera.





Dilluns 19 de febrer de 2024: Col de Vars - Vallon de Crachet-Tête de Crachet

+/- 1000m; 11,5 km; 4-5 h, PD,

Fem nit al Refugi de Napoleon.

Pugem fins al coll de Vars, passat el coll deixem el cotxe al vessant sud al primer revolt en ferradura a l’esquerra, aquest és el punt de partida per entrar al Vallon du Crachet.

Remuntem entrant al Vallon du Crachet fins a la Tête du Crachet pel seu vessant nord-est.

Baixem pel mateix itinerari buscant els millors llocs, ja que les pales són amplies donen molt de joc

A mitja baixada hi trobem una cabana i com ens hem quedat en ganes hem remuntat per fer un petit cim que hi ha a la dorsal entre el Vallon de Crachet i el Vallon d'Infernet amb una bona baixada

És una vall on es pot gaudir les baixades, per la seva amplada i les orientacions que té.

 











Dimarts 20 de febrer de 2024: Tête de Paneyron 2.785m, des del Refugi Napoleon

+/- 803m; 9 km; 3-4 hores; F, **,S2

És la darrera sortida d’aquests quatre dies, avui hem de tornar cap a casa.

Sortim des del mateix pàrquing del refugi Napoleon, la neu a primera hora està dur i decidim calçar ganivetes, que no deixarem fins al mateix cim.

Anem seguint traces que ens durà al mateix cim, la banda alta encara no s’ha transformat la neu, està molt dura,  alguns trèiem els esquís un curt tram, però, a la part final ens el tornem a posar.

La vista és fantàstica en els 360°.

Descendim per la banda que dona cap a l’Ubaye, dona cara sud i la neu ja està una mica més transformada, anem buscant les millors pales i anem retornant direcció al refugi, neu entre dura a la part alta i a mesura que baixem es va  transformant, molt bones sensacions.

Fem un mos al refugi, es menja bé, es dorm bé i el tracte és molt bo i el lloc fantàstic.

Ens posem de camí de tornada a les tres de la tarda amb la satisfacció d’haver gaudit d’uns quatre dies  fantàstics.

 








Hi vam anar: Enric G, Esther R, Josep M. G, Jaume R, Jesús M, Jordi P, Marc P, Nuri B, Oriol G, Oriol M, Anna M