miscel·lAnna

Pic de la Pala de Jan (2774)

2012-01-08T20:32:00.000+01:00

cinc màquines i una reserva (jo)

Aprofitant que el vent minvava eldiumenge, l'Oriol proposa fer una escapada llampec a Andorra, el lloc triat la Vall de Ransol. El cim, el Pic de la Pala de Jan.

Son les nou, hem arribat a la Tour deQuerol on ens trobem tot el grup i continuem camí.

(... i esmorzar? que no esmorza aquesta gent?, noméshe pres un cafè amb llet abans de sortir de casa!!...)

No podem arribar al final de la vall,però quedem a prop. Deixem el cotxe prop d'un camp que és un llac de glaç. Compte relliscar!

Un contratemps, en Francesc s'haequivocat de bossa de botes i ha agafat les de pista, intentem si amb el material que porten dels del grup, però, pot ser. Mentre esperaque li portin (hi ha que tenen sort, bé la sort és també estàaprop per poder-les portar).

La resta anem fent camí, en Francesc, segurque ens agafa.

(prenc un tros de kit-kat, com a mínimmenjar alguna cosa...)

Travessem el pont en molt de compteestà gelat i ens enfilem pel bosc buscant trams de neu continua queens permeti avançar cadascú avançar per on troba pas.

Arribem a l'alçada del refugi, perònos ens hi arribem sinó que anem tirant cap a la dreta per agafar lapala per aquest costat.

(i jo que penso: aquesta gent noesmorza?)

... i esmorzar?! Què començo adefallir!

El canvi de temperatura ha format unacapa de gel superficial dur, gel dur que inclús, en ocasions, lesganivetes costaven de clavar. I sobre tot les parts que quedaven ales parts obagues...

Necessito menjar una mica,... decidimaturar-nos en uns roques per fer un mos...

Mentre, veiem que el Francesc ja ha sortitdel bosc i en poc temps estarà amb nosaltres.

Ens posem en marxa, enfilem la pala perla dreta, la neu està durà, compacte, s'ha d'anar en compte.

La vista dalt del cim és magnífica, pelquatre costats.

Baixem per on hem pujat. La part altaestà bé. Gaudim aquesta part.

Anem a buscar el pas de pujada i ensadonem que ens el hem passat i ens toca desgrimpar un tros, per podercontinuar.

Per evitar el bosc de pujada, anemdirecció cap a la vall del Sarrera, mentre uns flanquegen cap a lavall, on trobem la neu molt gelada, uns altres descalcem els esquísi baixem, a peu, a buscar el pont.

Un bon dinar preparat per la Neus ensespera a casa del Francesc, (per fi! Un àpat decent.) posa fi a lasortida llampec a Andorra

els agosarats: Oriol, Jaume, Pere, Aniol, Francesc, Anna

2012-01-04T00:16:00.000+01:00

La Lauziere – de Sant Esteve a Capd'any.

Aquest any ens hem traslladat a la vallde Lauziere, al petit poblet de Celliers on ens ha acollit el petithotel de le Grand Pic.

Hem estat una bona colla, entre petitsi grans 27, i tots molt ben avinguts

La vintena de ganàpies, hem fet el quehem pogut el tres dies que ens ha deixat fet la meteo, mentre elspetits entre cangurs, papes i mames també s'ho han passat d'allòmés fent les seves.

Només els tres primers dies hem pogutfer activitat, els dos darrers entre la gran nevada i els riscd'allaus elevat no hem pogut fer el que voliem.

Gràcies al Rumi i les cartes hem pogutpassar les estones.

Dimarts, 27 -12-2011 – Gran Plan(2127), +/- 800 m., fàcil, S2, +/- 4 hores

Ascensió fàcil per començar. El diaés radiant. La vista fantàstica. Seguim camí

ens endisem pel bosci anem guanyant alçada per lloms suaus fins als cim.

Dimecres, 28-12-2011 – Gran Pic de laLauziere (2829), +/- 1600, PD+, S3, 6-7 hores

Dia radiant en tots els aspectes,meteo, paisatge, estat de la neu, que més volem...

Per lloms anem fins a Celliers-Dessus,i agafem la carretera tancada que porta al Coll de la Madaleine,travessem un allau al mig de camí i a l'alçada de 1550 anem cap elCombes des Plan.

Anem guanyan alçada per les diferents llomades finsa la cota 1900 que deixem la vall agafem direcció al Coll de laValette, Pas de la Balme, fins el Coll des Aiguillons que, sensetreure pells baixem 50 metres per anar agafar la gelera del GrandPic. Els darrers 100 m. que ens separa del cim només els fan enGreg, el Jaume i el Pep, la resta traiem pells i comencem a gaudir dela baixada per una neu pols que ens espera i gaudir és poc...

Dijous, 29-12-2011 – Pointe deGlais-Rouge (2163) (fins a cota 1950). +/- 800 m., F, S3,

canvide temps, núvols i clarianes. Canviem de vall ,baixem cap al poblesde Bonneval (1180), pugem entre mig del bosc travessant trossos decamí i pista.

Tot just sortim del bosc ens trobem amb les darrerespales que ens han de dur al cim, hi ha grans allaus de placa defons, decidim acabar la sortida en aquest punt (1950), baixem pelbosc gaudint de la neu pols que trobem. Malauradament el Pep pren mala genoll i baixem la resta per la pista amb precaució.

Divendres, 30 i 31-12-2011 –Celliers.

Ens llevem que ja han caigut quasi 45 cm de neu, queaugmentaran fins a mes de 70 durant tot el dia, el màxim que femdesenterrar el cotxes i

canviar-los d'aparcament per que la màquinallevaneus pugui fer la seva feina, per la tarda del 30 estem frisososper tastar la neu, i fem miniséries en unes pales que tenim prop del'hotel. La neu està pesada i no ens quedem frenats per la manca dependent, però la disfrutem. El 31 s'aixeca que nevant, però amesura que avança el dia la neu es transforma en pluja... El riscd'allaus és 5 no podem fer res.

Acomiadem l'any 2011 amb un sopar i unaguerra de boletes que fa divertida la vetllada i fa que l'esperaentre plat i plat no es noti gaire...

Ja ha passat la setmana, el primer diade l'any ens el passarem a l'autopista camí de tornada cap a casa,ara ja toca pensar en altres projectes...

Hi vam anar: Jaume, Berta, Bernat,Joana, Toni, Laia, Martí, Alba, Carles, Núria, Berta, Alba, Pili,Ricard E, Marina, Jordi, Montse, Joan Manel, Manel, Pep, Roser, Fina,Greg, Ricard M, Laura, Xènia, Anna.

Més Fotos

Bon Nadal i Millor any 2012

2011-12-23T13:22:00.001+01:00

42è Del Cànem al Perló.

2011-10-02T00:58:00.000+02:00

Can Masana, poc abans de les vuit del matí. Tot just arribar l’autocar que ve de Barcelona que nosaltres també arribem. Dels que venen amb l’autocar, pocs escalen.

Mentre esperem que arribi la resta aprofitem per esmorzar i prendre alguna cosa calenta. malgrat que han previst calor la zona ombrívola de Can Masana fa una mica de fresca, ara tot s’ha de dir, no tanta com altres anys.

Can Masana

pas de la Portella

Van arribant cotxes, ens hem d’alegrar, com a mínim som més gent que el darrer any la qual cosa agraïm.

La presència del Toni, Manel i Francesc fan que tinguem prou gent experimentada per fer les diferents cordades.

A més, també tenim uns convidats d’excepció, els germans Albert i Òscar Masó Garcia, autors del llibre Escalades a Montserrat, el Cairat i Sant Llorenç del Munt i l’Obac (87 vies d’escalada d’ éstil clàssic) que han vingut a gaudir la diada amb nosaltres, que divendres 30 de setembre van fer la seva presentació a la seu del Club Excursionista Pirenaic.

Gràcies a la Montse, la Teresa i el Josep Maria que també ens han acompanyat a fer diferents vies.

No hem anat gaire lluny ens hem quedat per les Portelles i això ens ha permès fer diferents vies, malgrat que senzilles “disfrutones” per tots.

La Teresa, Montse, el Josep Mª i jo decidim anar fer, per començar a escalfar, la Portella inferior, per la seva via normal, al fem amb prou rapidesa,

Observem com d’altres cordades del grup van fent la Pelada i anem a per la segona,

la Pelada, aquí la Montse i la Teresa fan la via ràpel, mentre el Josep Mª i jo ens posem per la normal i amb un plis-plas ens hi posem... Carai estem engrescats!

Encara és d’hora, així que podem continuar, al Gep llarg hi falta gent!, com per la via Cardona estan tots penjats i encara hi ha gent que hi fa cua, decidim fer la via del costat dret que al darrer tram s’ajunten. La Montse i la Teresa s’han quedat enderrarides, observem que estan entretingudes.

Així que, després de diverses deliberacions amb l’Albert Masó entre anar a la Peluda o a la Miranda de les Bohigues, amb el Josep Mª decidim anar fer aquesta segona, la via de l’Aresta Brucs, suposo, ja que després d’estar mirant i remirant, per la banda que varen pujar ha de ser aquesta.

No està gens malament, per enfilar-me un cop cada no ser quants anys...

S’acosta 2/4 de 2, hem quedat per dinar al bufet de l’hotel Bruc, al cap d’una hora així que retornem tranquil·lament cap a Can Masana, ens quedem amb les ganes de fer la Peluda, on veiem a un grup dels nostres que l’està fent, si ens hagués vingut de pas, segur que l’acabem fent. Una altra vegada serà.

Vies

Gep Llarg “via Cardona” i ...

La Peluda “Aresta Bruc”

La Pelada “via ràpel”

La Pelada "via ràpel"

La Portella Inferior “via normal”

La Portella inferior "via normal"

La Pelada “via normal”

La Miranda de les Bohigues “Aresta Brucs”

La Miranda de les Bohigues "aresta brucs"

Per dinar ens retrobem amb la resta del grup no escalador, que han anat a fer turisme a Sant Quintí de Mediona.

Estem satisfets de com ha anat la trobada d’aquest any.

Tots hem fet activitat, han escalat els que feia molts anys que no ho feien,

algú qui altri ha sigut la seva estrena, felicitats!,

d’altres feia un any que no escalaven, d’altres una mica més...

Això ens ha engrescat per anar pensant la trobada de l’any vinent.

25-09-2011 - Barranc de l’Aigüeta de Barbaruens, Seira, Osca.

2011-09-27T13:50:00.000+02:00

Canviem el dissabte pel diumenge per una meteo més favorable. Fem una bona matinada i després de recollir a l’Enric a Alfarràs ens plantem a les 10 hores a Seira, on ja ens espera al Pep.

Tots en el cotxe del Jaume, prenem la carretera que porta a Babaruens, a uns 6 quilòmetres hi ha una pista a ma dreta que baixa, pista apta només per cotxes alts i tot terrenys. Camí estret i amb força pedres. Pugem uns dos quilòmetres arribem a una esplanada on deixem el cotxe. Estem sols.

El pont de la Saca el trobem a uns 15 minuts d’on deixem el cotxe i és on finalitzarem el nostre recorregut. Dalt del pont estant, a ma dreta, es pot veure el darrer salt del barranc. Un detall a tenir en compte és el salt d’aigua que hi ha, si el salt arriba a l’altra banda del gorg ens indica que el cabal que hi ha al barranc és perillós.

Travessem el pont i agafem el camí de l'esquerra que va guanyant alçada paral·lel al barranc amb poc més d’una hora el fem, el camí que és molt evident, En un trencall ens trobem que ens espera la Miru, que s’afegeix al grup i el Jordi, que només l’acompanya, han fet nit pels voltants per evitar la matinada, continuem, Creuem de 2 a 3 petits afluents d’aigua a peu fins que trobem que el camí davalla al que serà l’inici del barranc, el lloc és ampli, de pedra on hi ha excavada la força de l’erosió de l’aigua.

Comencem a baixar i ens deixem lliscar per diferents ressalts, tobogans, salts, gorgs, trobem un primer ràpel que sembla que es pugui saltar, però no ho fem, pel camí ens trobem grans troncs travessats,

altes parets que tot just deixa passa la llum del sol del dia tan radiant que fa avui.

Un total de 4 ràpels al llarg del trajecte entre 10 i 12 metres

fan el trajecte entretingut, ho fem sense entretenir-nos-en, en la part més planera, la que en teoria hauríem de fer més via ens alenteix, una fina capa de llot fa el terra relliscós i hem d’anar més en compte.

Passat el darrer ràpel fins al pont i hi ha poc més de mitja hora, però, es fa cansat, una mica llarg, tot i així no ens treu les ganes de fer el darrer salt, però descartem el salt d’aigua i ho he fem des la repisa, un salt de més de 8 metres, un bon acabament.

Tornem dalt del pont per unes cordes fixes del pont al cotxe ens hi posem en un quart.

Final d’una sortida, d’una magnífica sortida amb un recorregut fantàstic.

I com no gràcies als reporters del grup en Pep i el Jaume

(per veure les fotos cliqueu el nom)

i vam anar: Enric, Jaume, Miru, Oriol, Pep i Anna

(i el Jordi i la seva paciència)

22-08-2011- Les Escaldilles - LLisses de Llo - via ferrada

2011-08-30T01:23:00.001+02:00

El pare tenia ganes de provar això de les vies ferrades, el Jordi també, la Xènia ja n'havia fet i li agraden, així que, ens van encaminar dilluns a primera hora al punt on lloguen el material, a l'entrada de les Gorges del Segre.
Estan molt ben equipades, ara un punt difícil, però, ens vàrem sortir molt bé tots quatre,
aqui teniu la mostra:

13 al 21 de juliol - Dolomites - Alta Via 2 “Via de la Llegenda”

2011-08-07T20:10:00.002+02:00

La nostra llegenda particular: travessa i ferrades

Quan en Pep em va proposar anar cap a les Dolomites, em va agrada la idea, n’havia sentit parlar, però no havia tingut el plaer d’estar, així que van fer coincidir les vacances i ja ens veus allà.

La ruta, l’Alta Via 2, nomenada “Vila de la Llegenda”, és la de més prestigi i dificultat de les vuit que travessen les Dolomites, aquesta va de Nord a Sud, amb un total de 150 km. de Bressanone fins a Feltre, la part més interessant i alpina, ens belluguem entre alçades de 2000 i 2500 m,
és la seva part central d’uns 95 km i aprofitant que passes per algunes vies ferrades interessants l’adaptem al que volem fer.

La senyalització dels camins, refugis, direccions,..., blanques i vermelles, és molt bona, la qual cosa s’agraeix si es complica el temps.

La travessa és dura, malgrat hi hagi algun passos, diguem una mica complicats i que s’ha d’anar una mica més en compte és pot fer bé, les jornades exceptuant la del segon dia, son llargues, els desnivells diaris poden ser de 1300 mts. la qual cosa a mesura que passen els dies el cansament

acumulat es nota.

Els refugis de les Dolomites son, senzillament fantàstics, si poden trobar molts, i suposem que per l’època, juliol, només en dos hi havia molta gent, que son els que tenen un accés fàcil amb funivia. El menjar és molt bo i de molt bon tracte

S’ha d’anar en compte amb el pes de la motxilla, intentar anar en el mínim indispensable, jo malgrat anar amb motxilla petita, entre grampons, material, vaig patir una mica en la primera part de la travessa.

La meteo, ens va respectar, malgrat que del ruixadet diari quasi no ens salvem, però en general la setmana va ser bastant inestable, grans nuvolades, cims emboirats ens va fer desestimar alternatives que podríem haver fet, però, amb la ruta que teníem prevista, tampoc en va saber greu.

Però,... anem per feina

Dies 13/07 - Arribada a Passo Gardena -

Sortim de casa el dijous cap a les 18 hores, fent nit a Aix-en-Provenze, en Formula 1. El dijous, llarga tirada en cotxe, ens l’hem passem tot el dia conduint fins arribar a Passo Gardena, lloc on dormirem al refugi Alberg Berghaus Frara (2.137 m.) que es troba en el mateix coll, sembla més un petit hotelet que no un refugi i on, en principi deixarem el cotxe fins la tornada.

Arribem que plou i fa fresca, son al voltant de les 6 de la tarda i hem fet 1400 km. des de casa, cansats ho estem, un bon sopar i una bona habitació ens servirà per recuperar-nos per l’endemà.

Per la nit cau una tempesta de llamps i trons espectacular.

Dia 14/07 - Passo Gardena (2137) - Ferrata Brigata Tridentina - Rifugio Boè (2871)

El dia s’aixeca de bon matí amb un bon solet.
Després d’esmorzar en dirigim a fer la popular Ferrata Brigata Tridentina que comença 2
quilòmetres més avall del coll en direcció Corvara on seguint un sender ens estalviem unes quantes corbes de la carretera. Interessa anar d’hora, ja que és una via molt concorreguda i l’afluència de gent es considerable.

Nosaltres ens hi posem a les nou. El desnivell total de la ferrada és de 700 mts que comencen ben verticals al seu inici, està molt ben equipada amb sirgues, clavilles, graons-grapa, de mitjana dificultat, la progressió pot ser lenta en alguns moments però àgil,

el pont penjant ens indica el final de la ferrada, d’aquí al refugi de Pisciadú (2585) és una passejada, ens hi hem posat en tres hores.

Descansem, fem un mos, el temps ja ha canviat, mentre esperem comença a ploure una mica, seguim camí cap el refugi Boè, ara ja agafem el camí de l’Alta Via 2, el 666, i ens endinsem per la Val de Titus,

els bancs de boira ens van deixant entreveure el paisatge i les agulles que hi ha, que ens hi posem en 3 hores.

Dia 15/07 - Rif. Boè (2873) - Piz Boè (3152) - Forcella de Pordoi - Passo Pordoi - Rif. Viel dal Pan (2432).

Dia tranquil comparats amb la resta.

Abans de les 8 ja estem de camí.

Agafem el sender 638 i pugem dalt el cim del Piz Boè directament, ens hi posem ens menys d’una hora, dalt el cim hi ha el refugi Capanna Fassa, arribem que està tot emboirat, fa vent i fred.

Per un moment la boira escampa i ens deixa veure tot el massís de la Marmolada. continuem camí pel mateix sender i com els núvols vagin marxant anem a pujar la Punta Joel (1945) on podem veure les vista a la Vall d’Arabba, decidim fent tota la carena fins sobre mateix del Rifugio Forcella Pordoi (2829),

però hem de tornar una mica enrere per anar a buscar el sender 627, que ens durà a ell, ja que on estem queda tallat. Prop d’aquest refugi arriba el telefèric que arriba del Passo Pordoi i el lloc està molt freqüentat, hi ha una gran afluència de gent.

Baixem al Passo Pordoi per una senyora tartera que ens hi posem en una hora. Com tenim temps ens apropem a l’osari de Pordoi, lloc dedicat als soldats austríacs que vam perdre la vida durant la I i la II Guerra Mundial. Es pot estalviar.

Com no el ruixat de rigor ens ha tornar a sorprendre una altre vegada.

Retornem al Passo Pordoi i ens trobem que van arribar cotxes d’època de Südtirol Classic , de tots el colors, mides i models, ens distraiem força estona mirant-los.

Sentim tronar pel fons, i ens posem en camí, prenem el sender 601, cap el refugi Viel dal Pan (2432) un camí que sembla una autopista, ens durà a ell, els núvols ens acaben embolcallen i no veiem el refugi fins que el tenim ben bé al davant mateix. El refugi reformat és un gran balcó al massís de la Marmolada, les habitacions sembla talment més un hotelet que un refugi, també Tot just arribem, i pugem a l’habitació descarrega una forta tempesta, aquesta vegada ha anat per pels.

Dia 16/07 - Rig. Viel dal Pan (2432) - Ferrata delle Trincee - Ref. de la Marmolada (2044)

Els dia s’aixeca radiant, a les 8 del matí estem de camí, continuant el sender 601,

massís de la Marmolada

Piz Boè

fins arribar al plat estrella d’avui, Ferrata delle Trincee ens posem a peu de via en poc més d’una hora. Aquesta ferrada, és difícil, malgrat després es suavitza, però déu n’hi do els seu inici! Després d’una primera caiguda, els primer tram és realment vertical, hi ha uns 50 metres dificultosos de passar,

manquen algunes preses per peus, malgrat que tens les sirgues has de fer una bona superació de braços, per poder arribar a passar el primer tram, amb l’ajuda d’un petit estrep que em deixa el Pep, vaig poder superar-lo, i la resta la vaig anar podent-la fer mes o menys, ÉS MOLT MACA. és anar pujant, baixant, galeries, agulles, a tot el llarg de la cresta de Padon.

Malgrat la dificultat, tota la ferrada està ben equipada amb clavilles i sirgues en els passos més exposats. Un pont penjant, trinxeres, construccions ruïnoses, túnels i més túnels, forats a la muntanyacom finestres que et deixen veure l’exterior...

El temps s’ha anat embolicant, hem tingut estones de boira, estones de sol, al final de la ferrada es fa a través d’una galeria i anem a parar al Bibacco Bontadini (2552),

final de la ferrada, que hem fet en unes 5 hores. Baixem, pel sender 669, fins el refugi Padon i d’allà baixem a la carretera, al Passo Feidaia (2057) on es troba el refugi de la Marmolada (2044). Refugi autèntic, dels d’abans, quan entres et transportes a un altre temps, molt acollidor.

Com no a l’alçada del refugi de Padon ens fa un senyor ruixat una altre cop, i que hem arribat el refugi torna a descarregar en força.

Una bona dutxa, un bon sopar has posat punt final a un dia cansat, però esplèndid.

Dia 17/07 - Rifugio della Marmolada - Forcella della Marmolada (2910) - Rif. Contrin (2074) - Pas de la Cirèle (2683) - Rifugio Fuciade (1982)

A primera hora del matí encara el cel es troba sense un núvol, però quan ja sortim del refugi per encaminar-nos a agafar la gòndola que ens durà a al Rifugio Pian de Fiacconi (2626) ja comencen a enganxar-se alguns al massís.

Seguim el sender 606, una variant de l’alta Via 2, per anar a agafar la pujada al a Forcella della Marmolada, entrem en una petita glacera on per seguretat ens posem els grampons, el núvols ens acaben envoltant totalment i seguim les petjades que han deixat el que han passat abans, pugem fins on la neu ens deixa i continuem per la ferrada,

s’ha d’anar en molt de compte la pedra està mullada i relliscosa. Arribem al Forcella, i veiem com continua la ferrada que va a la Punta Penia que es perd entremig de la boira, llàstima de no poder contemplar el paisatge ha de ser ben bonic. A nosaltres ens toca baixar, per una escala totalment penjada i mullada, la qual cosa va extremar la seguretat,

alguna congesta de neu a la sortida ens porta a la base i davallem fins el ref. Cortin (2074) que em poso amb 1’5 hores Mentre en Pep va a veure la El Pas de Ombreta, no l’haig d’esperar gaire en el refugi.(és una màquina).

Encara ens queda camí, els núvols s’han quedat ven enganxats a les parts altes, continuem pel 607, per la Val de Cirele, ens deixa entreveure la vall que puja al refugi que deixem. la pujada es fa lenta i feixuga, el cansament es fa palès. Arribem al pas de Cirèle (2683) en dues hores.

Ara toca baixar, per una tartera de pedra petita, la baixem amb molta facilitat No es quasi ben avall que deixem els núvols amunt i podem veure al vall on es troba el rifugio Fuciade. És d’aquells refugis que els veus i mai arribes... suposo que també era el cansament.

Comença a ploure, i arribem al refugi plovent. El ruixat diari que ens agafa.

El refugi, és una altre petit hotelet encantador i decorat tradicionalment, la mestressa, vestida tradicionalment ens dona la benvinguda, està decorat amb gust, molt acollidor, amb peces de cuina antigues i mobles rústics. El dormir està bé, però el sopar es dispara, tot s’ha de dir és molt bo

A fora continua plovent... ho farà tota la nit.

Dia 18/07 - Rifugio Fuciade - Campanna Passo Valles (2031)

Plou, esperem després d’esmorzar, però ho continua fent.

Decidim que avui no farem el que teníem previst si tot va bé ho deixarem pel darrer dia.

Per no perdre el dia decidim anar a buscar el cotxe a Passo Gardena i portar-lo a Fiere de Primiero, final de la travessa. Baixem al Passo Pellegrino i prenem un taxi a Bolzano (120 €)

i de Bolzano amb cotxe de línia que ens portarà al mateix Passo Gardena. (Potser des del passo pellegrino li haguéssim dit al taxi de portar-nos directament ens hagués costat el mateix però hauríem anant directes).

A la tornada passem per Passo de Sella i Canazei. Portar el cotxe al final a Fiere de Primiero se ens va fer llarg, prop de 100 km, més per les carreteres que passes, de corba, recorba i recontacorba, ara,
disfrutones per qui li agrada conduir, vaig gaudir-la.

Buidem la motxilla de les coses que ja no ens faran falta i alleugerim pes, la qual cosa agraïm molt.

Quan deixem el cotxe hem d’agafar un altre taxi per dur-nos on hauria d’haver estat el nostre final d’etapa la Cabanna Passo Vallès (2031). Arribem a 2/4 de 7, queda poc per sopar. Aquí ens espera el Teddy, el gos guardià de la Cabanna

El Pep, te un ensurt, no troba la càmera, sort que l’ha trobat el personal de l’alberg i se l’han tornat, al veure’m a mi.

Sembla que no hem fet res però estem cansats,

Dia 19/09 - Campana Passo Valles (2031) - Rifugio Mulaz (2571) - Forcella Margharita (2655) - Passo de la Farangole (2932) - Rifugio Rosetta (2581)

El dia s’aixeca amb sol, després d’un bon esmorzar, enfilem pel sender 751 que comença tot just travessar la carretera i que amb una forta pujada constant arribem a la forcella Venegia o Caladora

(2217), d’aquí vam anar a buscar el Passo de la Venegiota (2303), en poc mes d’hora i mitja. i amb hora i mitja més ens plantem al Rifugio G.Volpi Mulaz (2571).

S'ha fet llarg, però. El paisatge es transforma es torna més abrupte envoltant-nos majestuoses agulles... impressiona el petit que arribes a ser.

No ens entretenim gaire i continuem pel Sentiero delle Farangolle., el sender 703, que amb una forta pujada ens posa a la Forcella Margherita (2655),

des d’aquí estant podem observar clarament el Passo delle Farangolle (2932) que hem d’anar a parar, no hi ha un altre. un profund tall entre dues agulles i que hem superat amb una hora des del refugi Mulaz. La part final equipada amb clavilles i cables, te un fort pendent que s’ha d’anar en compte per la possible caiguda de pedres.

Ara toca la llarga baixada d’unes 3 hores fins el Rifugio Rosetta (2581), primer per la Val Grande per seguir sobre la Val delle Comelle, camí estret i penjat, però sense pèrdua i en els llocs compromesos no hi falten les sirgues i/o graons, arribem al començament de la vall a Pian dei Cantoni (2313).

Baixant per Vallon Grande

Pain di Cantoni

D’aquí fins el refugi el camí ens portarà al refugi, el núvols ens tornen a embolcallar i arribem al refugi entremig de boires.

Trobem el refugi ple, es nota que prop hi ha el funivia que puja de la Villa de Sant Martino i Castrozza.
La tarda no s’acaba d’aclarir, plovisqueja i fa fred.

Dia 20/07-Rifugio Roseta (2581) - [Rosetta (2743)] - Passo delle Fede (2278) - Passo di Ball (2443) - Rif. Pradidali (2278) - Passo delle Lede (2695) - Rifugio Treviso (1631)
El que hauria de ser pluja, son flocs de neu que no arriben a quallar.

Això no ens impedeix d’anar a fer el Roseta (2743) que amb ¾ hora per un camí molt ben traçat i condicionat, massa i tot, el fem entre mig de flocs de neu i un fort vent... tornem al refugi a recuperar les motxilles. Baixem pel zigzaguejant sender 702, fins el Col delle Fede (2278), per agafar el sender 715 que entre alguna congesta que altre anem al Passo di Ball (2443)

i d’aquí al Rifugio de Pradidali (2278), de refugi a refugi hem trigat unes 2 hores.
L’ambient és fred, i ventós.
En el refugi fem una llarga parada, per una banda pel vent, per altre per veure si es recuperen una mica el fred de les bateries de la càmera.
Després d’una hora reprenem el camí i prenem el sender 709 en ascens cap el Llac di Pradidali (2242) i anem guanyant alçada per un camí incòmode, llarg i costerut de fer fins una bifurcació on els camins se separen, agafem el 711, que és el de l’Alta Via 2 i que ens porta cap el Passo delle Lede (2695),

el camí passa per entremig d’una canal de forta pujada amb congesta de neu inclosa, quan sortim a dalt per arribar al passo encara queda una estona. Des del rifugi ens hi hem posat en 1’5 h.

Ara comença la llarga, llarga baixada per la Vallon delle Lede, continuant el 703, de l’Alta Via 2, primer de suaus pendents, arribem en una hora al Bivacco Carlo Minazio (2250)

on hi ha restes d’un avió estavellat a l’any 1957. Ens entretenim també fent fotos a un munt d’edelweiss que ens trobem al voltat del camí hi ha moltíssimes.

El pendent es pronuncia i el cansament també, es fa llarga i cansada i més veiem el refugi on has d’anar a parar al davant, a l’altrevessant.
A l’alçada de 1610 m trobem la bifurcació cap el refugi Treviso (1631) que ens posem, amb 50 minuts. per un corriol estret, primer, fins agafar el camí que pujar de la vall.
El refugi reformat amb molt bon just es pot observar el que era el refugi antic amb el nou molt ben aconseguit.

La dutxa súper reconfortant, el sopar boníssim i un bon llit fa que descansem d’allò més a gust, avui ens ho mereixem més que mai.
Dia 21/07 - Rifugio Treviso (1631) - Villa de Fiera de Primiero -(cotxe) Passo Pellegrino - Sentiero Attrezzato Bepi Zac - (cotxe) Albergo Genzianella (Passo Sant Lugano)
Darrer dia, això s’acaba.

Avui toca baixar fins on hem deixat el cotxe a la Villa de Fiera de Primiero,, matinem a les 7 ja ens posem en camí i a 2/4 de 10 ja ens trobem al poble, normalment hi ha una naveta que fa el trajecte gratuït, però comença a les 10 h. així que hi farem.

Anem a fer la via ferrada que ens van deixar pendent el dilluns 18, i que és interessant de fer, tan per la seva història i els esdeveniment de la I Guerra Mundial on es troba el primer front de les línies austríaques.

Arribem al Passo Pellegrino, on deixem el cotxe al pàrquing del telesella Costabella 2/4 d’12 l’agafem per guanyar temps i estalviar en cansament per anar el Passo delle Sele (2528), pel sender 604, on hi trobem el refugi del mateix nom. Des aquest passo comença Sentiero Attrezzato Bepi Zac, el sender 637, que recórrer tota la cresta de Costabella. Piccolo Lastel (2697), Gran Lastel (2716), C. de Campagnada (2737), C, de Costabella (2762), El Casteil de Costabella (2730) la Bassa del Ciadin (2664) fi del nostre recorregut.

galeries

Per un fort pendent pugem fins dalt la carena en alguns punts equipada amb clavilles i sirgues, per guanyar una petita esllavissada. la ruta està molt ben equipada, massa en alguns casos, però tampoc és d’estranyar, ja que es força transitada, malgrat nosaltres la ben fer ben sols. A la ruta ens trobem tot d’obres militars, rases, escales de fusta, passarel·les, refugis, és un museu a l’aire lliure i dona molt que pensa del que va passar per aquestes muntanyes no sense tenir una certa esgarrifança.

finestres obertes a la muntanya

Refugi, tal qual des de la I GM, sense reformes

Trinxeres

Observatori Italià

Arribem a la forcella de Ciadin a ¼ de 4, final dels nostre recorregut, ja que agafem el sender de tornada cap a Passo Pellegrino i anem a retrobar de nou el telesella per baixar cap el cotxe. quan tot just agafem el telesella, comença a ploure, sort que te una mampara que es protegeix.

S'ha acabat, ara toca anar direcció a Verona on canviarem d’activitat, les botes per les sandalies que no de caminar, on visitarem la ciutat, però, això ja serà l’endemà. Tot baixant fem nit a l’Albergo-Ristorante Genzianella a Passo S. Lugano on una bona habitació, una bona dutxa i un bon sopar ens reanima...

DOLOMITES, …, Umm!! PER TORNAR!!!
per veure més fotos: Dolomites

Refugis

Dimecres, 13 jul. Alberg Berghaus Frara (2.137 m.)

http://www.rifugiofrara.it/en/index.html

Dijous, 14 jul. Refugi Boè (2.871 m.)

http://www.rifugioboe.it/contattaci.html

Divendres, 15 jul. Refugi Viel de Pan (2.432 m.)

http://www.rifugiovieldalpan.com/vieldalpan.htm

Dissabte, 16 jul. Refugi Della Marmolada (2.044 m.)

http://www.rifugiomarmolada.it/index.php?id=8

Diumenge, 17 jul. Refugi Fuciade (1.982 m.)

www.fuciade.it

Dilluns, 18 jul. Refugi Passo Valles (2.031 m.)

http://www.passovalles.com/it/contattaci.php

Dimarts, 19 jul. Refugi Rosetta (2.581 m.)

http://www.rifugiorosetta.it/ita/anfrage.asp

Dimecres, 20 jul. Refugi Treviso

http://www.caitreviso.it/rifugi/rifugio-treviso/pale-di-san-martino/index.htm

26 de juny - Bateig en Barrancs: La Peonera "integral"

2011-08-02T00:39:00.000+02:00

Dissabte ens trobem tots els del grup a Alquézar, ens allotjem a l'Alberg Escuela-refugio on sopem i donem pels carrers del poble.

Diumenge lloguem el material al qui li fa falta, jo malgrat ser el meu bateig en aquesta activitat (dos bateigos en un cap de setmana, buff!!!), la Teresa em va deixar el seu material,
Ens posem en ruta fins a Bierge on deixarem un cotxe i l'altre ens duu cap al començament de la pista ons ens durà a l'inici del nostre recorregut, cap un punt de la peonera superior.
És el meu primer barranc, creia que eren tot per aigua, però en vaig trobar que hi ha de tot, trams amb aigua, trams secs, salts, caminar, entretingut, molt entretingut,

Un cop passat el primer tram arribem on generalment es comença la peonera inferior, ho detectem per que hi ha un augment de gent, fins aleshores anaven sols.

La zona que arribem s'anomena del caos, zona de grans rocs, sifons, cascades, salts, on l'aigua s'escola i busca la sortida, i punts mes o menys complicats hi ha un punt que s'anomena pas d'Anaïs, que poden ser mortals, nosaltres vam tenir el nostre ensurt, en Pep, es va veure "engollit" en aquest pas, sort que amb l'ajuda d'una corda el varem poder treure del forat, però l'espant ja se'l va endur.

Els recons que es veuem, l'aigua cristalina, la llum que penetra en els gorgs que només es poden admirar només si passes entremig dels engorjats, salts d'entre 5 i 7 metres, no t'ho has de pensar gaire, sinó no saltes i si ho fas l'adrenalina puja.

S'ha de donar gràcies al Pep que malgrat l'ensurt, va ser el nostre "reporter" i el que va fer la part gràfica del barranc, gràcies.

i els altres que hi vam anar: Joan, Josep Ma., Manel, Oriol, Pep i Anna

.

24 de juny -2na ferrada - Santa Elena "rialles i plors"

2011-08-01T20:05:00.000+02:00

Per la tarda del 24 de juny, després de dinar marxem cap a Biescas,, i per tal de complentar la tarda van anar fer una ferrada fàcil ique es troba a la sortida del pobles tot anant cap a França,

Es pren la desviació que porta a l'Ermita de Santa Elena i al Fuerte.

En les seves proximitast podem observar un dólmem totalment recontruït, ja que l'original va ser desrtuït a la guerra civil

i també un calendari celta

Deixem el cotxe a la petita esplanada que hi ha al començament de la pista que puja al fort que estroba tancada per una cadena, des d'allà hi ha un corriol que ens porta a la base de la ferrada.

La ferrada es fàcil, malgrat hi ha algunes grapes que el pas és una mica llarg, en total son un sis llarg, però que es fan molt ràpidament

quan arribem dalt només ens queda arribant-se a l'ermita de Santa Elena i els seus voltants on poden gaudir d'una cascada refrescant,

i dels voltants del fort, per tornar al cotxe, només que reseguir la pista que ens durà al parquing.

Aquí vaig tenir la desagradable sorpresa que em van petar un vidre lateral i en van robar tota la bossa amb tota la meva documentació, allò que es diu que en van deixar totalment "despullada". Denúncies, desconcert, i els mal de caps de pensar el que comportava el refer ens van quedar en poques ganes de fer res el dia següent.

Gràcies al Pep, que va tenir més sort, vam poder continuar, encara que no tot el que preteníem...

24 de juny - Bateig de Ferrades - Ferrades de Sorrosal (Broto)

2011-08-01T00:52:00.003+02:00

Sense matinar gaire i després d'una nit de revetlla arribem a Broto cap al migdi

En Pep, va proposar d'anar a fer aquesta ferrada, per tal que en familiaritzes tant amb el material, com amb l'activitat. No la vaig trobar gaire dificil, i el recorregut em va agradar molt.

El material no se'n va fer estrany i la progressió va ser àgil.

Deixem el cotxe just a l'entrada del camí que duu a la cascada de Sorrosal i que a més ens deixa a peu de via, l'inici és singular, una escala pont ens ajuda a superar el primer tram i anem guanyant alçada a través de graons de ferro clavilles i escales. Les vaig superant sense problemes.

El segon tram el superem a través de 5 escales ben verticals i algunes llarguetes, que ens ajuden a arribar a l'entrada d'un túnel excava, que s'ha d'anar en compte pel caudal d'aigua qeu hi pot baixart i que ens duu a la part alta de la cascada i a l'entrada de l'engorjat.

El tercer tram, l'engorjat, és el més maco que avança entre grapes i un pont de fusta per canviar de banda del barranc. Sortim a la part part alta, on hi trobem un parell de basses. Seguim camí.

El quart tram després de superar un parell de trams esgraonats ben verticals, van a parar a un sender mig penjat que ens porta al Balcó de Broto, les vistes són esplèndies tan de la paret de la cascada com del poble de Broto.

El retorn al poble el fem travessant un bosc i seguint un corriol molt ben senyalitzat en marques grogues

18 i 19 de juny - Travessa de les Alberes

2011-07-31T18:54:00.001+02:00

De Sant Martí de l’Aberes fins a Portbou

El dia es presenta gris, a mesura que ens anem acostant a la Jonquera el núvol que cobreix la part alta de les Alberes sembla en ganes de quedar-se.

El taxi ens deixa a Sant Martí de les Alberes, des aquí el voregem i ens encaminem cap Coll Forcat, passant per la font del Manel, enmig del bosc i amb relleus i escrits de fa més de cent anys.

Entre mig de bosc anem guanyant alçada fins arribar a la carena, passem pel Roc dels Termes, anem seguin les marques del GR-10 durant gran part del recurregut. Abans d’arribar al Puig Neulós anem a visitar el pou de gel,m per això ens hem de desviar un moment del nostre camí. Retornem per anar carenejant i arribar al Puig Naulós, cim que vam intuir ja que amb la boira espesa, tot just s’endivinava. El temps no fa per estar-s’hi i continuem camí.

Anem seguint les marques cap el est i anem a parar al refugi de la Tanyareda, senzill, net, un bon aixupluc en un moment donat.

Anem resseguint la carena, colls, puigs, puigs i colls, llarga carena coll de Pregon, coll de l’Estaca, puig del Pradets, Puig de Quatre Termes...quan arribem en aquest últim ens desviem per anar al refugi de les Colomates, on en un principi volíem fer nit, el camí es fa una mica de pregar, però al final son al voltarnt de les 6 de la tarda que arribem al refugi.

No estem sols, quan arribem ens trobem que hi ha 4 joves molt ben instal·lats. no ho veiem clar i ens plantejem arribar al refugi de Banyuls, que només distà una hora mitja d’aquest, com el dia és llarg ens posem camí. Baixem fins la riera de la Massana i ens enfilem pel bosc cap a Sallfort.

Ai!! aquí ens liem, Pel cansament, o pel fort que feina, ... no pugem fins dalt mateix de Sallfort si no que seguim carenant fins el coll on enganxem les marques de la GR-10, que seguim fins un coll que duu a una pista,

allà ens donem compte del nostre error, però com la pista ens porta al coll de Banyols, al refugi que es troba allà, no es queda una altre remei que enfila la pista fins al refugi, son les 10 de la nit que ho arribem. Sopem una mica, el vent bufa fort fora, però el cansament fa que no el senti gens ni mica.

Diumenge s’aixeca amb un cel blau radiant, esmorzem tranquil·lament i continuem , travessem la carretera i pugem per la carena cap el puig de les Forques, des del coll del Torn anem pujant cap el puig de la Calma,

seguint carenant anem guanyant camí. Al coll de Taravaus anem cap el Pla del Ras on trobem una dipòsit d’aigua, continuant arribem sota les ruïnes del castell medieval de Querroig

i que ens desviem per anar a visitar-lo, només ens porta una mitja hora. Ara ja toca baixar, anem seguint el corriol, passem pel dolmen de la Farella, quan arribem al seu coll el camí es transforma en pista i la seguint la seva vessant nord devallem fins arribar al poble de Portbou. La fresqueta que feia el dissabte diumenge s’ha transformat en calor el diumenge, a l’arribar a Portbou,

consultem els horaris dels trens veiem que podem fer una remullada a la paltja abans prender-ho per anar a Figueres a retrobar el cotxe i tornar cap a casa.

El recorregut total de la travessa és d’uns 50 quilòmetres, d'anar fent, si hi ha sort la vista és esplèndia, s'ha d'anar en compte amb el vent que ja savem com les gasta per allà dalt...
És llarga, però molt maca.

Assistents Pep i Anna

“Els tres Turons”. El Coll (249 m), El Carmel (267 m) i La Rovira (261 m).

2011-06-05T19:49:00.003+02:00

Visita a la part Alta de Barcelona, “l’altra part alta”

Diumenge ideal per fer aquesta passejada per Barcelona, malgrat la pluja que ens ha fet acte de presència a darrera hora,... i a primera, ja que una hora abans de començar estava plovent generosament pel Vallès Occidental, però durant tot el trajecte ens ha respectat.

EL POU. Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada, fa més d’un any que realitza aquestes passejades pels diferents barris del Districte d’Horta-Guinardó, donant-los a conèixer a tots aquells que vulguin saber una mica més a fons el barri on es viu.

Aquest barri, ha estat el meu durant la meva adolescència, i després de vint-i-cinc anys ha estat en aquesta sortida que he descobert llocs per primera vegada, malgrat n’havia sentit a parlar no hi havia estat mai. Mea culpa.

Ens hem trobat a les 10 h a la parada del Coll/Taixonera, de la línia 5, amb el grup que ha proposat la sortida,

El nostre primer cim és el del Turó de la Creueta del Coll, abans passem però per davant d’unes de les cases més antigues datades del 1880. Baixant després cap al Parc de la Creueta on hi ha l’escultura d’Eduardo Chillida, “Elogi a l’aigua”. Aquest parc estat situat a una antiga pedrera que s’ha menjat mig turó de la Creueta. Les pedreres han fet gran mal en aquest sector del turons que han afectat tant a les construccions com a la urbanització dels carrers amb forts desnivells, deixant a banda la construcció desmesurada que hi va haver a partir dels anys 60.

Seguim camí i descobrim torres modernistes, construïdes com a residència d’estiueig, una d’elles és la casa Sansalvador, de Josep Mª Jujol, al 1909. que ara és el Taller d’Història de Gràcia.

On es troba el Santuari de la Mare de Déu del Coll o de Font-rúbia (s. XI), era camí de pas de Vallcarca a Horta i formava part del municipi d’Horta fins la seva annexió a Barcelona. També famosa per les aigües vermelloses de la Font-rúbia, que si abans era camí de pas, avui també. Deixem el Santuari i ens encaminem cap a un ampli mirador que hiha sobre del parc Güell, passem per la masia de Can Móra, que encara guarda el seu esplendor, ara transformada en una residència de la tercera edat.

Des del mirador poder contemplar la vista que hi ha sobre Barcelona, des d’aquesta esplanada surt un caminet que ens pujarà fins dalt del Turó del Carmel. La vista de 360º que es divisa des de dalt aquest turó bé val una visita.

Anant cap el Turó de la Rovira, el nostre tercer turó d’avui, passem pel carrer Mühlberg i pel seu pont construït per poder salvar buit que van deixar les antigues pedreres.

A l’arribar dalt del Turó de la Rovira, ens trobem, per una banda les bateries antiaeries que formaven part de la defensa de la ciutat durant la guerra civil i per una altra banda han deixat una mostra del fenomen del barraquisme que hi va haver a la zona, concretament les que estaven ubicades a les bateries era l’anomenat “Cañones”.

Com en els altres turons la vista és excepcional.
És una matinal que és pot fer perfectament i en que ens permet conèixer un trosset més d’aquest districte i d’aquesta ciutat que a vegades pot ser una gran desconeguda.

Laura, Manuel, Teresa, Anna . El Pou.Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada, i una colla més.

Per cert avui he sabut perquè es diu la Muntanya Pelada, a tota la seva banda solejada, en un temps hi havia plantades vinyes i quan per la fil·loxera van desapareixer no hi van plantar res més quedant la muntanya totalment pelada i no es va tornar a plantar res mes.

OBERLAND - “UN CAPRICI DELS DÉUS” -Travessa del 7 al 14 de maig

2011-05-24T01:28:00.002+02:00

Malgrat ser a terres suïsses, els déus grecs ens han acompanyat en la nostra travessa fent que aconseguíssim cada dia els nostres objectius.

Els déus han estat de part nostre des del primer dia, i cada dia que ha passat ens han demostrat esar amb nosaltres, lliurant-nos un tros del seu paradís per poder-ho gaudir.

La travessa, una clàssica de la zona, ens ha donat a conèixer un petit racó d'una gran zona. On queda molt per descobrir encara.

La travessa la vam realitzar amb un guia, l'Alfonso, la manca d'experència sobre glaceres del grup ens ho fa aconsellable. Aprofito per donar-li les gràcies, per la paciència i per per tot els que ens va ensenyar, aconsellar i refrescar.

En general la travessa a estat un mica lenta pel ritme que en general, però ens havíem d'adaptar i més anant encordats com hem anant en gran part de les ascensions que hem fet, no per la dificultat tècnica, sinó per les glaceres.

S'havia d'anar molt en compte amb les esquerdes, durant tota la travessa, aquest any ha nevat molt poc durant tota la temporada, de fet és un dels anys més secs des de fa més d'un segle, quan la zona és un dels llocs on sempre neva més. Les esquerdes es trobem poc cobertes i els ponts de neu son dèbils.

Els guardes dels refugis de la zona ens comentaven que la neu que vam trobar, és la que normalment es hi ha a finals del juny i estàvem a la primera quinzena de maig.

Diumenge 8 – Chamonix – Goppenstein – Jungfraujoc (3400) – Gelera Jungfraufirn – Konkordiahütte (2850).

+150/-700, 2'30 h., 8,5 km, PD/S2.

Després de la gran matinada, agafar el tren a Goppesntein, a les 12 h. agafaven el darrer dels 4 trens vam prendre. Un núvol enganxat al Jungfraujoc nos ens va deixar veure res. Va anar d'un trist que hem de canviar el nostre objectiu tot just al començament, però no, després d'una espera, més o menys curta, on érem la distracció dels turistes ( ja que no podien veure el paisatge ens miraven a nosaltres) sortim a la glacera de Jungfraufirn a 3400m. Després d'una estona de vacil·lacions, que si sí ,que si no. Observem que a l'horitzó, a on ens arriba la vista, s'endevina que hi ha visibilitat

Encordats i practicant la cunya, seguint les instruccions de l'Alfonso, anem baixant de cota, fins que sortim de l'embolcall del núvol cap a 3200 m. L'experiència de baixar encordats, no va ser per repetir-la, sembla que no va satisfer a ningú, en cunya equidistants, a uns 4 metres uns dels altres, control al màxim, però ens vam sortir, potser hem de fer més pràctiques...

Al sortir del núvol s'observa la grandiositat de la glacera , el cel es va aclarir mica en mica i la baixada l'anem gaudint, malgrat la neu sigués primavera, tònica general de la travessa.

El sol s'imposa, i la calor apreta, tenim ganes d'arribar el refugi a mesura que ens apropem observem que nosaltres anem baixant i el refugi va pujant...

El Konkordiahütte el separen de la glacera 150 m de desnivell que hem de superar amb escales incacabables!!!, ara la vista que es contempla a aquesta alçada...

Dilluns 9 – Louroihorn (3676),

Itinerari: Konkordiahütte (2850) – Konkordiaplatz – Grosser Aletchfirn – Kranzbergfirn – Louroihorn – Konkordiahütte.

+1200/-1223 m, 8h., +/-19 km. PD/S3
El cim que tenim previst fer, el Kranzberg, el desestimem per manca de neu a la seva part baixa i fa recomanable el canvi. L'Alfonso ens proposa anar al Louroihorn, la distància dobla a l'anterior, però bon canvi malgrat la seva llargada. El cim, malgrat fer prop de 3700, sembla una bony al costat de la resta de cims del voltant es pot pujar fins dalt amb esquís tranquil·lament.

El descens el fem pel mateix lloc de pujada,, hi ha algun moment que ens trobem saltant alguna que altre petita esquerda que superem sense dificultat. Travessar la Konkordiaplatz costa, sembla que estigui aqui mateix, però no, i un altre cop d'enfilar-nos per les escales per arribar al refugi.

L'estada a la terrassa es fa agradable, ens oblidem de les escales, tot fent un mos i una cerveseta tot esperant l'hora de sopar, que és a les 6 de la tarda (però si és l'hora de berenar!!!). Això si a quarts de 10 estem tots clapant.

Dimarts 10 – Wyssnollen (3590)

Itinerari: Konkordiahütte – Grüneggfirn – Grünhornlücke (3280) – Fieschergletscher (fins a cota 3000) – Wyssnollen – Finsteraarhornhütten (3048).

+1271/-1090 m, 7'30 h., 13 km., PD/S3

Dos quarts de cinc, sona el despertador, com cada dia, toca canviar de refugi, anem al Finsteraarhornhütten, on passarem les 2 nits següents, puntualment a les 6 del matí, ens posem en marxa, baixem ens calcem els esquis, per agafar la glacera que ens queda a la dreta, la Grüneggfirn, que remuntem fins el coll Grünhornlücke (3280).

És un quart de nou i ja hem arribat al coll a un pas molt tranquil. A ma dreta veiem la gran pala que duu a l'aresta del Wyssnollen, amb traces de pujades i baixada, però nosaltres no el farem per aquesta vessant, ho farem per l'ascensió normal.

Ja podem veure el refugi on anirem, sembla que també haurem de pujar un desnivell, potser no tant com el que hem deixat, però,...

Treiem pells i baixem cap a la glacera de Fieschergletscher, la neu la trobem bona per l'hora del dia, aprofitem la baixada al màxim, fins una mica mes avall de la cota 3000, per remuntar per la banda dreta la glacera que ens durà cap el cim.

Anem guanyant alçada, quan de sobte, al Roger se li enfonsa el bastó, a l'anar a aixecar-se sembla que se li enfonsa l'esquí. L'Alfonso, no perd ni un minut, i l'encorda fent-lo apartar, no hem sabut si era tan sols un forat petit o una esquerda, tampoc ho vam voler esbrinar.

A partir d'aquest punt, encordats i com a mínim en un parell d'esquerdes més ens en vam lliurar.

La baixada l'hem fet pel mateix lloc, a les parts delicades, seguim les traces de l'Alfonso, i quan ens deixava... a disfrutar!!! la neu, primavera, la banda alta es deixava fer millor que la baixa que estava molt pesada.

Quan arribem a la glacera principal ens posem pells i fem l'aproximació al refugi, s'ha d'anar en compte, les esquerdes son visibles. Els esquís els deixem a baix la galera i pugem al refugi a 3048 m, totalment reformat, és molt acollidor i agradable, amb una vista, al coll que hem vingut i al cim que hem fet i el cim de demà.

Dimecres 11 – Grosswannehorn (3905)

+1210/-1227 m, 7,45 h., +/-13'5 km, PD/S3.

Al refugi hi ha gran moviment, les previsions de la meteo no son gaire bones, es preveu que ha de canviar el temps a partir de la tarda i tothom es prepara per marxar, sembla com una fugida, uns glacera amunt, altres anar a buscar el coll, i nosaltres, glacera avall, però no per fugir, sinó per anar a buscar la glacera que ens durà cap al cim.

Ens encordem tot just ens posem les pells. La pujada ens fa llarga i lenta, sobre tot quan arribes al coll que encara queda prop d'una hora per arribar al cim tot caranejant, acabant en una fina aresta.

Petons, fotos i abraçades, traiem pells i sense aturar-nos gaire fem el descens per retornar cap el refugi, els núvols van guanyant la partida en un costat i l'altre, sense aturar-nos ens posem de nou a la glacera i enfilem cap el refugi, Exultants arribem al refugi, no hi ha ningú per aquestes contrades tothom s'ha anat, només quedem nosaltres i un altre grup, en total 12 persones.

Ho celebrem amb un Rosti i unes cervesetes, per dinar i com el dia següent és l'aniversari de la Montse la sorprenem amb un pastís amb unes quantes espelmes, és el moment i el dia ideal per fer-ho, una bona ascensió, una bona baixada, sols..., així que el dia no pot acabar millor.

Dijous12 – Finsteraarhornhütten (3048) - Hollandiahütte (3240)

Itinerari: Finsteraarhornhütten (3048) – Grünegglücke (3280) -Konkordiaplatz (2700) – Grosser Aletschfirn – Hollandiahütte.

+840/-645 m, 7'15 h., +/-15km, PD/S3.

Avui és un dia de trasllat, canviem de refugi, hem de tornar al coll de Gürnegglücke... baixar a la Konkordiaplatz i fer la llarga gelera que ens dur al Hollandiahütte.

Quan ens calcem els esquís cel encara s'endivina blau, a l'arribar al coll ja podem veure com el canvi de temps s'apropa.

Travessar la Konkordiaplatz, es fa una mica entretinguda, els desglaç ha format uns petits rius, però emprenyadors, en els seu bell mig i els hem de travessar, el primer el podem travessar, fent un petit salt, però l'altre... el salt és més llarg, passa un, descarreguem motxilles i les anem passant, aquí entre un i altres anem passant com podem, son el Miquel i el Roger, que la travessen fent un senyor salt, i.... ho aconsegueixen!!!!

Fins travessar els riuets hem anat lliscant, ara toca posar pells i anar fent la llaaaarga glacera, a estones de sol, a estones més fred, això si encordats.

El refugi és allà... al fons...

No és fins a una hora i mitja d'arribar al refugi que el temps es comença a embolicar de valent, els núvols ens envolten i comença a nevar, perdem totalment la visió del nostre voltant, en pas ferm, a poc a poc, però sense aturar-nos, anem guanyant alçada, i quan aconseguim arribar a la cota d'on ha d'estar el refugi, el guia, comença a flanquejar fins trobar-nos davant mateix del refugi, més tard, el grups que venien al darrera, han felicitat a l'Alfonso, per la bona traça feta, fantàstic.

Passem la tarda intentat posar-nos en sec, una habitació gran per nosaltres sols fa que podem estendre motxilles, roba,...

A fora continua nevant , i sembla que en ganes...

Divendres 13 – Äbeni Flue (3962),

Hollandiahütte (3240) – Äbeni-Flue-Firn -Äbeni Flue (3962) – Lötschenlücke (3164) -Grossi Tola (2800) – Fafleralp (1765)

+700/-2150, 7 h., 21 km., PD/S3

El dia s'aixeca radiant, ni un núvol, però més fred.

Podem veure on es troba el refugi: penjat en la seva part davantera, la part trassera una plataforma i un petit espai es permet posar els esquís, tots ben apinyadets. Tots els grups del refugi tenim el mateix objectiu.

Els primers en sortir el toca obrir traça, la nevada de la nit ha deixat una mantell de neu nova. Som quasi els darrers, tampoc fa falta córrer, tampoc anem de pressa.

Anem guanyant alçada, el dia és esplèndid la vista, també,

La marxa es fa llarga, el gran plató que tenim al davant fins arribar a la base del cim es fa etern, però hi arribem, el Jordi i la Montse deixen les motxilles, la resta les carreguem.

Particularment, se'n fa feixuga la pujada, de fet, des que hem sortit del refugi trobo que em costa avançar i en falta aire, haig de dir que gràcies a l'anar encordats he pogut arribar amb tot el grup, sinó hagués anat mooolt lenta.

Som encara en el darrer flanqueig que la resta de grups ja comencen a baixar, així ens trobem dalt del cim sols contemplant la meravellosa vista, fins l'infinit, cel clar, net...

Toca baixar, podríem haver baixat per on la resta, però el guia és conservador i baixem per la clàssica, per on hem pujat, malgrat això encara podem petar alguna que altra pala i ummm!!!! la DISFRUTADA ÉS MÀXIMA!!!

Un bon acabament de travessa, amb un bon regust, què més podem demanar...

Arribem a l'alçada del refugi, però ni ens aturem, continuem cap el coll de Lötschenlücke (3164) gaudint de la darrera neu bona qu.e anem trobant

A mesura que anem baixant la neu es va tornant més dura, el que a dalt era neu a baix era pluja i a acanalat la neu.

La manca de nevades de la temporada, el temps en que estem, i la calor, fa que carreguem els esquís a l'esquena més d'una hora fins arribar a Fafleralp (1765), on trobem un gran pàrquing i els conductors, anirant a buscar el cotxe amb autobus

Abans de tornar a Chamonix, pararem a Blatten a dinar, ara si que això s'acabat

A Chamonix, un cop passats per la dutxa i canviats anem a sopar, sota una gran cortina d'aigua, el mal temps del cap de setmana havia arribat.

La pluja no ens deixaria durant tot el viatge de retorn a casa, vora 900 km de pluja

Però importa ben poc, la satisfacció que portem tot el grup fa que la pluja es tranformi en un sol radiant...

Els que hi vam anar: Manuel, Roger, Miquel, Jordi, Montse, Alfonso (el guia), Anna
Fotos: Oberland

Cims, Cims, ... i més cims, imatges més que mil paraules....

2011-04-27T13:41:00.000+02:00

15 al 20 d'abril - Travessa per la Vall d'Aosta: de Valgrisenche a Valsavarenche

2011-04-23T01:56:00.007+02:00

Travessa poc habitual, i poc concurreguda, hem anat fent els cims que ens venien al coll de pas, tots ells amb una grimpada que altra, en alguns llocs ens hem ajudat dels cordinos per fer l’ascens o descens més fàcil.

Hem tingut bon temps, excepte un que van tenir boira però no va ser cap parany per fer l’activitat. La neu, entre dura pel matí i primavera a les parts baixes, en cert moments crostada que no es deixava fer gaire, però en general hem gaudit de totes les baixades.

Divendres 15 – Sortim de diferents de punts de l’àrea metropolitana a quarts de cinc de la tarda i ens anem trobant pel camí, fem nit en un Fórmula 1 dels voltants de Chambery nord

Dissabte 16 – Usalères (1785) – Ref. Mario Bezzi (2284)
Desnivell 500 m.

Ens posem en camí encara queda una estona, travessar el túnel del Mont Blanc porta el seu temps, entre unes coses i unes altres és el bell punt del migdia que ens posem en camí cap el refugi Mario Bezzi, deixant el cotxe a Usalères (1785).

La vall que ens porta al refugi podem observar que es força allevosa a més de ja comença a manca la neu. En un parell d’hores ens hi posem,. Mentre estan frissosos per estirar les cames i fan una pujada pels voltants, altres ens quedem pels voltants del refugi.

Diumenge 17 - Ref. Mario Bezzi - Bessa della Traversière (3337) - Ref. Benévolo (2285). Distància +/- 14 km., Desnivell +1260/-1250. Horari: +/-7 h. Dificultat: S3, PD+
Al voltant de les 7 del matí ens posem de camí, seguim la vall per la part esquerra fins al fons on guanyem alçada per anar a buscar el gran plató de la Gelera de Vaudet,

llarga i ample, anem pujant i després d’un llarg flanqueig ens posem al Col Bassac Deré Sud (3158),

d’aquí agafem la carena, els darrers metres hem de fer-los amb els esquís a l’esquena. La vista que s’observa es infinita miris on miris.

La baixada la fem per la cresta sud-est que porta al Coll di Goletta, d’una certa dificultat per la roca descomposta.
Una mica més amunt del coll ens calcem els esquis i baixem de la Gelera di Goletta. La primera pensada és baixar al Llac di Goletta per aprofitar la baixada, però la neu la trobem crostada i decidim travessar la gelera per anar a buscar el llom i el camí de l’alta ruta de les glaceres que es portarà al refugi. A mesura que baixem la neu es transforma en primavera, es nota la manca de neu i hi ha trams que estan discontinus, però podem arribar al refugi bé.

Dilluns 18 - Refugi Benévolo - Punta Basei (3338) - Ref. Città di Chivasso (2604)
Distància: +/- 11, 7 km, Desnivell: +1000/-700, Horari: 7 h. Dificultat: S3, PD+

Sortim puntualment a les 7 i seguim la vall per l’esquerra del torrent, tot flanquejant fins arribar a la gelera de Lavassey que anem remuntant cap a la seva esquerra

que pels seus lloms arribarem al Coll de Besai (3176), des d’aquí anem pujant per la carena, que a vegades es fa mes dreta i ens hem de treure els esquis.

Deixem els esquis sota la canal que hi ha per accedir al cim, canal empinada que hi ha instal·lada una corda fixa ens ajuda a superar el tram

per sortir a la darrera fina aresta que es dur al cim.

La baixada la fem per la gelera de Basei, tot seguint unes traces que ens porten a la canal que ens a da dur a la vall del riu Rosset. Hem quedat mes avall del refugi i hem de remuntar uns 125 metres per arribar-hi.
La neu la trobem bona i la baixada la gaudim molt.

El refugi de Città di Chivasso, només som 18 persones, el lloc es acollidor, però ens trobem no tenim ni aigua per les necessitats bàsiques, tot amb aixó ens ens sortim prou bé.
Com els altres refugis el sopar és molt bo.

Dimarts 19 - Ref. Città di Chivasso - Punta Faura (3411) - Vittorio Emanuelo (2735)
Distància: +/- 18 km, Desnivell: +800/-670, Horari: 9 h. Dificultat: S3, PD+

El dia s’aixeca emboirat, sort d’unes traces que hi havien i al GPS, baixem per l’esquerra dels llacs de Nivolé inferior, fins a la cota 2500, anem a buscar l’entrada a la vall natural dels rius Ferauda, cap a la dreta,

i entre fites i gps anem guanyant alçada fins el coll di Punta Foura (3124), sembla que la boira es vulgui trencar, però encara no ens vol deixar.

Ens direccionem cap a la dreta del coll i pugem uns quans metres amb esquís, però la pendent es pronuncia i els deixem, continuem a peu, arribem fins les roques, que hem de superar posem un cordino per seguretat per superar-les, sortim a l’aresta, per sobre dels núvols, que ens porta a la creu de la punta Foura (3411).

Els núvols juganers, es queden a una banda i ens deixen gaudir de la vista del Gran Paradiso, però, també volen sortir a la foto i ens envolten com el qui més.

La baixada es fa lenta, tornem a estar envoltats per la boira, ens calcem els esquís i ara toca baixar a la gelera de la Gran Etret, per fer-ho hem de baixar una barrera rocosa, per un punt en concret, que fa només 3 o 4 dies es podia baixar esquiant, però ara toca carregar els esquís un tram, gràcies a unes traces el trobem fàcilment i en s posem a la gelera en poc temps.
El flanqueig que ens queda per arribar al refugi es fa llarg, molt llarg.

Arribem al refugi al voltant de les quatre de la tarda, els núvols que ens han estat aconpanyat tot el dia comencen a escampar-se i ens queda una tarda tota asoleiada que gaudim a la terrassa del refugi.
Per ser el darrer sopar i que demà ja tornem cap a casa demanem una grolla, típica de la zona que ens prenem amb un no res.

Dimecres 20 - Vittorio Emanuele - Tresenta, per l’aresta Nord (3609) - Pont (1900)
Distància: +/- 24 km, Desnivell: +870/-1540, Horari: 6 ½ h. Dificultat: S3, PD+

Sortim del refugi, ens direccionen cap el Col de Gran Paradiso. La via normal per fer el Tresenta es troba sense neu, així que modifiquem l’itinerari i decidim fer-la per la seva vessant nord per la gelera de Moncorvé, una pala dreta i sostinguda que ens obliga a anar molt en compte tan per la seva forta pendent com per la neu.

Pugem fins el coll a 3482 m. on deixem els esquís i el darrer tram el fem a peu trossos amb neu, trossos sense.

La pujada per la pala ha estat una mica lenta, per les condicions, però la visió de dalt és esplèndida. Una bona manera d’acabar la travessa.

Ara toca baixar, tornem als esquís, la neu de la pala la trobem crostada i baixem en compte, a mesura que decendim la neu la trobem una mica millor.Hem d’anar trobar la cota 2935, per anar flanquejant cap a la Gelera de Grant Etrer a agafar la vallone de Seiva, per anar a acabar a Pont.

A mesura que baixem la neu està més transformada, l’últim tram fins arribar a la pista de fons és una veritable gimkana.
A Pont ens retrobem a la resta del grup que no han pujat amb nosaltres. Ara toca agafar el taxi que amablement ens va facilitar el Sandro i que ens portarà on van deixar el cotxes.
Un bon dinar a Bonne posar punt final a la nostra travessa. Ara tocar un llarg viatge de tornada cap a casa.

Cinc dies inolvidables de travessa, de bon temps, de rialles i bona companyia.
Cinc dies magnífics.

Dades pràctiques

Refugis:
- Refugi Mario Bezzi Mario Bezzi (2.284 m) http://www.rifugiobezzi.com/index.asp el més confortable de tots.
- Refugi Benévolo (2.285 m) http://www.benevolo.info/
- Refugi Città de Chivasso (2.604 m) http://www.caichivasso.it/rifchivasso.asp problema amb l’aigua,
- Refugi Vittorio Emanuele (2.735 m) http://www.rifugiovittorioemanuele.com
Mapes:
- IGM 1:25000 foglio 41, tav. Valgrisanche. Rhêmes. Colle del Nivolet. Gran Paradiso.
- IGM 1:25000 foglio 102 Valsavaranche. V. di Rhêmes. Valgrisenche.
- IGC 1:50000 tav.3 Parco Naz. Del Gran Paradiso (inclou tota la travessia)
- Track de la travesa: GPS
Assistents i fotos:
Manuel Franco, Enric Grosche, Oriol Guasch, Josep Lluís Lorca (Pep), Andrea de Luca, Francisco Roman, Gemma Salvador, Josep Mª Salvany, Francesc Subirana i Anna Mesalles.

2011-04-02 Pic d'Ardiden (2.988m) per Bernazau, vessant nord

2011-04-05T22:19:00.001+02:00

Pic d´Ardiden (2988 metres)

Desnivell: +/- 1640 m

Temps: +/- 9 hores (incloses parades)

Dificultat *** S2/S3
Track: GPS

L’Oriol fa un crida per fer una escapada cap a la zona de Gavarnie entre els que poden i volen al final acabem sent set. a quarts de quatre sortim de casa i després de recollir a l’Enric a Alfarràs, fer els canvis de cotxes oportunsa Pont de Suert ens posem a la Vall d’Osseau al poble de Viell, a la casa rural que ens ha reservat a les Cabanes a Fermer Elias http://www.chez-laporte.com/ . Després de sopar un entrepà ràpid hi arribem al voltant de les onze.

Fem una bona matinada i després d’un bon esmorzar ens posem direcció cap a l’estació d’esquí de Luz Ardiden en un fort revolt ens posem direcció cap a la vall de Bernazau, on un cartell ho indica, direcció cap a les Granges d’Aynis (1415 m) punt de partida de la nostra ascensió.

Pugem per la pista i deixem el cotxe a la cota 1350 m dos revolts abans d’arribar a les Granges on trobem que hi una bons espai per aparcar-lo, però nosaltres no hi podem arribar.

A 2/4 de vuit comencem a caminar amb els esquís a l’esquena.Anem guanyant alçada per un corriol molt fresat, per la banda dreta i a la cota 1700 ja ens podem calçar els esquís als peus.

Anem guanyant alçada i tras superar la primera pujada trobem en una esplanada la Cabana Du Lac de Lagües (2045). anem seguint la vall i superem un segon desnivell i ens posem a cota 2400 als llacs d’Ardiden, on fem un mos, el sol i la calor començar a apretar de valent.

Per arribar a la base de l’Ardiden voregem per l’esquerra per tombar cap a la dreta sota mateix del cim i que ens durà a la base on deixarem els esquís a la cota 2700. L’Oriol i el Francesc decidiexem carregar els esquís pendent amunt, la resta, no.

Enfilem la darrera pala que te un fort pendent que ens porta a l’aresta nord del cim (2880) però encara per arribar al cim hi ha un bon tros que es fa molt llarg,..., molt llarg, la calor es fa notar molt, malgrat el pendent es suavitzar bastant.

Arribem al cim, la vista que es contempla és espectacular Balaitous, Garmo Negro, Vignemale, Monte Perdido, Posets, Bachimala, Neouvielle,...

Fem les fotos pertinents tant de grup com de les panoràmiques que es veuem.

Tornem sobre les nostres pases on hem deixat els esquís, l’Oriol i el Francesc tornen a baixar amb els esquís a l’esquena, la neu no estava per fer gaires virgeries.

La neu està molt transformada i pesada, la baixada la fem molt conservadora, no és qüestió de fer tonteries, encara que hi ha trams que es deixar fer millor que d’altres.

Passada la Cabana anem a agafar la pala que ens queda a la nostra dreta que aprofitem fins que ja no queda més neu, on tornen a carregar els esquis a l’esquena i retornem al cotxe.

La calor és una costant durant tot el dia, malgrat que el cim un frisu es fa abrigar-nos.

Em arribar al cotxe al voltant de les quatre de la tarda, ens trobem tots satisfets, malgrat les mes de vuit hores (aturades incloses) que ens ha costat fer-lo.

Una bona cervesa fresca a la plaça del poble i el sopar que ens han preparat a la casa rural ens un molt bon acabament per acabar aquest dies rodó.

I vam anar: Oriol G., Josep Mª C., Francesc S., Paco R,. Manolo F., Enric G. i Anna M.

19 i 20 de març - Montmalús (2781) dissabte - Encampadana (2491) diumenge

2011-03-23T11:17:00.002+01:00

Sortida fèmina al Montmalús (2781) dissabte,
Dificultat * F, S2-S3,
Desnivell +/- 750

Mentre pugem cap el Col de Puymorens per arribar a Grau Roig, anaven pensant on aniríem a comprar si quan travesséssim el coll d'En Valira continuava la densa boira que ens envoltava...
Tot just arribem dalt els núvols es queden tots a la banda francesa, i un cel clar i net s'obre davant nostre.
Els ànims s'aixequen i la Laura, la Luisa, la Teresa i jo ens encaminem al noste senzill però practic objectiu.

Quan sortim de pistes per anar el coll de Montmalús una sèrie de maleïdes motos de neu ens amenitzen amb el seu soroll estrepitós i ens acompanya durant una bona estona.
Quan tot just arribem al coll, podem gaudir d'un silenci momentani, les motos han desaparegut per un moment.
Ens trobem amb el Dani, el Roger, el Jordi i la Mireia que ja estan de baixada i mentre ells ja retornen nosaltres anem enfilem amunt. El darrer tram el fem peu.

Un ventet maliciós no ens deixa gaudir del cim el que voldríem no així de la vista que ens envolta i observem que els núvols han decidit no passar cap aquí.

Iniciem la baixada, la neu està força bé, sempre que trobis algun lloc verge que hagin deixat les motos, que ho han trinxat, tot, tot i tot...però algun lloc trobem bé.

Encampadana, (2491) cim fàcil de darrer recurs per aquells assedegats de fer metres... pel diumenge
Dificultat * F, S2-S3,
Desnivell +/- 800

Sortim de l'estació del Tarter (1700), pugem per pistes fins al Refugi de Riba Escorsada a 2070 m,que es troba al bell mig de les pistes,

d'aquí enfilem per una talla foc que es troba justament al darrera, per rar que sembli obrim traça tot travessant una traça de baixada.

Tranquil·lament ens posem a un avant cim, una llomada que seguim fins arribar al nostre destí. Com el dia anterior, el vent ens torna acompanyar i no es deixar gaudir l'estona que voldríem del cim.
La vista, magnífica, la banda del Casamanya es veia bastant pelada, i tornem a posar en dubte el risc 4 d'allaus, amb plaques perilloses a totes les vessant, com deia meteo france en el seu parte de divendres, però, malgrat algunes discrepàncies, no dubtem que hem fet la millor elecció.
Baixem per unes pales quasi verges justament estrenades per algú que ha baixat abans que nosaltres i que ens permet baixar-les gaudint de la neu, una mica pesada però, que deixar fer, fins que ens retrobem de nou a les pistes que ens durant de nou al pàrquing del Tarter.

Una sortida tranquil·la amb gent tranquil·la, per poder gaudir d'un cap de setmana tranquil.


Vall d'Incles

Qui hi vam ser...Laura, Luisa, Teresa i Anna pel dissabte.
Diumenge, es van afegir el Dani, el Roger, la Montse el Jordi i el Josep Mª
Fotos:Anna, Teresa (encampanada) (Montmalús)

Gràcies a tots per la companyia
Bona neu i bones traces!!

15 i 16 de gener 2011 –NEU CROOOOOOOOSTA!!!!!!

2011-02-16T21:19:00.003+01:00

Tot buscant la neu....

Després d'una setmana d'anar creuant correus entre els Jaume i el Pep per decidir on anaven a parar ... era dijous i encara no ho teníem clar... si anaven al Qeyras, o ens quedaven pels Pirineus...

Com no erem sols, i hi havia altre gent compromesa, la decisió final va ser la darrera, els Pirineus, però,... on?

L'Oriental, la manca de neu és més que evident.

L'Occidental ens el desaconsellen

Queda el Pirineu Aragonès, en Jaume, demana informació al refugi del Renclusa la resposta “si os gusta la montaña, disfrutareis”, Ostres! Sembla que encara queda un bri de neu...

Dissabte, puntualment a quarts de 5, en Jaume en recull, i després de recollir a en Pep i el Raül ens encaminem entre boires i clarianes cap a Benasc, al pàrquing de los Llanos del Hospital... i la neu?

Si, si que n'hi ha, però, alta, per la banda soleja.

Ens desaconsellen pujar pels tubs de Paderna, de totes maneres pensem que per zona obaga la neu estarà dura, i decidim buscar el nostre objectiu a la banda solana.

Fet i fet ens hem de calçar els esquis i hem d'arribar a la Besurta, allà mirem que és el que pode fer en realitat, la banda obaga, cap el refugi ho deixem pel dia següent. A la solana la neu està alta, però és l'opció més fiable si volem fer alguna cosa.

El Toronet der Poth dera Picada,

Des de la mateixa Besurta, tirem amunt tot seguint llengües de neu, tot i així hi ha un moment que ens hem de treure'ls i pujar una canal a peu.

La neu que trobem, malgrat la solana, és crosta... uff!! com serà la baixa, penso.

No sé si és la matinada que he fet, l'estat del cos, la calor, però no tirem, i no soc jo sola...

Mica en mica remuntem i ens posem al Coll del Pic de la Picada,, decidim fer el cim que queda a la nostra dreta, El Toronet der Poth dera Picada,

Carenegem una mica fins on observem que podem baixar millor, ens toca baixar una altre cop a la Besurta per remuntar cap el refugi.

La pales les trobem neu primavera, millor del que ens esperaven, l'orientació és bona, i mentre toca el sol bé, ara quan entrem a l'ombra es torna a transforma i hem de fer una mica d'esqui-crossing entre el bosc per arribar a la Besurta, però ho fem amb èxit.

La remuntada a la Renclusa la fem tranquil·lament, ara, ja tastem el que serà la neu el dia següent.

Tot esperant el sopar, mirem que és el podem fer el dia següent, de llocs hi ha molts,ara, quin pot ser el més adequat? Mirant i remirant al final decidim anar a la Maladeta Oriental

El sopar ens reconforta, però, tampoc triguem gaire a anar a dormir, avui hem matinat, i demà, encara que no tant, també.

Maladeta Oriental

Son 2/4 de 8 i ens posem en marxa, ja ja m'he calçat la ganivetes també, i no fan nosa...la pujada és lenta i llarga, amb una neu que va entre crosta i gelada, però, ens posem a sota la canal amb l'horari previst.

Deixem els esquís i enfilem la canal, el sol que hi trobem a dalt reconforta, fem el darrer tros, malgrat un ventet fred també ens acompanya. No ens estem gaire estona a dalt per tal de deixar pas als que venen al darrera.

La baixada, la fem conservadora, la neu la trobem entre gelada, crosta en tot el trajecte fins el refugi, anem buscant, els llocs que poden ser millors. El tram fins a la Besurta, la neu la trobem una mica millor, i la remada inacabable fins a l'aparcament...

Podem dir que hem salvat el cap de setmana en prou dignitat.

Ara com no nevi aviat...

Cap d'any 2010 a la Val Maira. Un racó del Piamonte italià per descobrir

2011-01-10T00:25:00.003+01:00

La darrera setmana de l'any 2010 la vaig passar a una vall recòndita, a la Val Maira, al Piamonte Italià, al petit poble de Preit de Canosio, a una hora de Cuneo, a dos de Torino i a deu de Barcelona,..., tot un món d'itineraris d'esquí de muntanya a descobrir tot una vall per conèixer...
Quan a mitjans de setembre en Jaume va fer arribar el seu correu proposant anar per Cap d'any a fer una estada a una vall desconeguda del Piamonte, no vaig dubtar-ne ni un moment en apuntar-m'hi. No sabia on era, però, venint del Jaume, segur que era un bon lloc per descobrir.
Després d'un viatge amb sol, vent, pluja i neu, posant cadenes i traient cadenes, arribem al capvespre al petit poble de Preit de Canosio.

Aquesta vall conserva tot l'esperit autèntic que molts esperem trobar de tradicional, no ha arribat las macificacions, i això el fa ser agradable i encantdar
El Refugi Locanda Lou-Lindal serà el nostre punt de partida durant tota la setmana.
Lou Lindal, Des aquí farem la meitat de les nostres sortides, aquí compartirem jocs, la botifarra, l’UNO i el Rummy-cub per les tardes i els sopars que ens preparan i serveixen tan la Patrícia, la mestressa, com la Miquela i la Serena, gràcies a elles, la nostra estada és fantàstica, i gràcies per l'atenció que ens donen que ens van fer sentir com a casa.

A l'hora dels sopars prepararem la sortida del dia següent, tots estem molt motivats amb moltes ganes de començar i descobrir aquesta zona,, tot mirant el llibre "Charamaio en Val Mairo" de Bruno Rosano.i el plànol de la zona."Sciare in Val Maira"amb molts itineraris per triar, tant el llibre com el plànol molt ben explicats, i en tantes coses per fer, tants itineraris...

Primo Giorno – 27 de desembre
Monte Piutàs 2433m (cota 2425m) des de Preit
+/-900m; 3-4h; , F (PD+ darrera grimpada), S2.

Encara no sabem que ens trobarem, hem arribat a la vall quan ja és fosc.
El primer dia decidim de fer alguna cosa a prop, no agafar cotxes. Mirant, mirant decidim anar al Mont Piutas, nom de la nostra estança, no pot faltar...
Ens encaminem fins a la petita central elèctrica, on ens calcem els esquís i després de fer la comprovació d'ARVA's seguim, a unes traces, que uns més matiners que nosaltres ja han obert, que ens porten fins a Gr. Servet a 1661, deixem les traces que travessen el pont i aquí ja comencem a obrir traça per arribar al nostre objectiu, anem guanyant alçada fins trobar una pista que anem seguin fins arribar a la C. Gerbino (1890) i veiem uns grans plans i neu que encara no ha trepitjat ningú.

Una mica uns, una mica altres, anem fent torns per anar obrint traça i anar guanyant alçada cap al coll delle Basse (2370).
Ens traiem els esquís una mica més amunt, i guanyem un petit ressalt que ens fa arribar a una fina aresta de neu amb forts estimballs a ambdós costats que ens separa dels darrers metres del cim,que a més son grimpada.
Ens ho mirem i remirem. No coneixem el terreny. La neu caiguda, encara no està prou assentada... decidim no travessar i baixar, ens quedem tot just a la cota 2425.
Retrocedim sobres els nostres passes i anem a buscar els esquís per iniciar el descens per una neu pols boníssima, els girs es segueixen ara uns, ara uns altres, tots, els quinze que som, baixem cors que vols a gaudir de la neu.
Anem seguint les nostres traces de pujada que ens durant una altra vegada cap el poble de Preit.

Secondo Giorno – 28 de desembre
Mont Giobert (2439) Des de Preit**
+/- 850m; 3-4h; , F, S2.

El segon dia, continuem a la mateixa vall de Preit i anem a fer un clàssic de la zona. Si el dia anterior no van tenir pèrdua, aquest tampoc, totes les traces porten a ell.
Tornem a ser una bona colla, més que el dia anterior, s'afegeixen els que han van arribant
Sortim del mateix lloc que el dia anterior, des de la petita central elèctrica, però travessem el pont que ens duu a les cases Colombero, 1705, que deixem enrere i enfilem cap Il Boschetto, tranquil·lament anem guanyant alçada, que surten a unes grans pales superiors, suaus que duen al coll i d'allà al cim, mica en mica, un darrera l'altre anem arribant tots al cim.

Com a més de nosaltres hi havia gent de la contrada, i el cim no es espaiós, els primers en arribar decidim tirar avall, mentre la resta va preparant-se.
La neu està fabulosa, anem a buscar aquells llocs on encara la neu no està trepitjada, anem a buscar l'ombra del bosc, i entre arbres anem a buscar les primeres cases. I d'allà al pont, per tornar de nou al poble.
Arribem al refugi, la resta de grup triga en arribar..., no sabem que els ha passat... quan arriben ens ho expliquen, han tingut problemes a la baixada, se li formava pans a les soles dels esquís! I no lliscaven!!
Què ha estat?, l'espera, l'hora, baixar pel sol i no buscar l'ombra?
No ha estat a un, es podria dir que era l'encerat. Si no al grup en general.
En canvi, els que hem baixat primer, una mica abans, no ens ha passat res.

Terzo giorno – 29 de desembre
Bric Boscasso 2589m, amb descens per Cumbal Vallonetto Des de Chialvetta
+/-1100m; 4-5h; , PD, S3 (i trams més drets al barranc).

Decidim canviar de vall, i també fer els grups més petits i per dificultat. A així que mentre uns van a fer el Monte Estelleta 2318m i Monte Midia 2310m uns altres anem a fer el Bric Boscasso.
Aquest cim es troba a la vall paral·lela d'on ens trobem així que vam agafar el cotxe fins a Chialvetta (1475), a la vall d'Unorzio, deixem el cotxe al pàrquing a l'entrada del poble, on no estem sols, altres grups també surten d'allà a més la gent del poblet, ja que entre mig dels seus carrer estrets, nevats, no es podia circular.
Pratoredondo

Travessem el poble i seguim un petit camí que segueix el riu, i que ens porta al poble de Pratorotondo (1622), tot just abans d'arribar al poble ens desviem cap a l'esquerra on travessem el pontet, per anar a buscar el bosc de La Bandia Lònga anem guanyant alçada, i sortim del bosc per encarar els darrers 200 metres, és fan una mica llargs per arribar al coll, el grup es va allargant, però, una a un anem arribant. No ens podem posar tots al cim de Bric Boscasso (2589) només i cabem 3.

A la baixada no la farem pel mateix lloc de pujada, si no pel torrent Cumbal Vallonetto. La part superior, les pales les gaudim tots d'allò més, la neu està boníssima, la disfrutem. Mica en mica ens anem posant dins del torrent que anem sortejant i descendint fins que ja no podem més i hem d'anar a buscar el bosc de la Bandia Lònga en la seva part més baixa que ens durà al pont de Pratorotondo, d'allà ens encaminem fins a Chialvetta, pel mateix camí de pujada.

Quarto Giorno -30 de desembre
Cima delle Manse 2721m Des de Saretto
+/- 1200m; 5h; *, PD, S2-S3.

Mentre el gruix del grup van a fer Punta la Piovosa 2602m des de Tolosano,
Cinc ens endinsem al cap de munt de la vall del Maurin, i deixem el cotxe a la presa del poble de Soretto.
Amb els esquis als peus seguim la pista, que surt per la part de la petita presa, fins arribar a l’esplanada on a l’estiu hi ha el càmping sense fronteres, el deixem i continuem la pista per la dreta, tot encaminant-nos cap el Llac Visaisa (1900) que travessem per sobre amb tota tranquil·litat. Mica en mica ens apropem al fons del petit circ que el guanyem anant per la seva dreta, és de fàcil accés i ens durà a la seva part superior on descobrirem unes grans esplanades.

Arribem a la cabana Bivac de Bonelli (2323) , prop del Llac Apsoi (2296), i fins aquí arriben les traces que hem anat seguint.

Deixem enrere la cabana i anem a buscar el Coll de Villadel (2627). Se’ns fa una mica llarg, Sembla que que estigui allà mateix, però, no.
Quan arribem al coll, que fa de frontera amb França, observem que a la muntanya del davant una gran allau de placa s’ha després, i una traça de pujada justament en els seu límit.

Del coll al cim delle Manse (2721), ens posem tranquil·lament, per la carena. La vista que es divisa és espectacular, el dia és esplandit

Ara toca baixar i ho fem pel mateix lloc que hem pujat.
La pala NO, que volem fer, no ens atrevim, temptadora, la observem una mica carregada.
La neu a la seva part alta la trobem crostada, però a mesura que anem baixant va millorant i gaudim de la baixada fins el mateix cotxe.

Quinto Giorno – 31 de desembre
Monte Vanclava 2877m, amb descens de canal SE, des de Chialvetta
+/-1400m (i +/-100m més allargant la pala final); 5-6h; ***, PD, S2, tret de la sortida del cim i canal SE que són S4.

Darrer dia de l’any, seguint els consells d’uns bons coneixedors de la vall tornem una altra vegada a Chialvetta, i refem el camí fins a Pratorotondo, que aquesta vegada sí que travessem pels seus carrerons plens de neu, ens encaminem cap Viviere (1709) i anem remuntant la vall del Torrent Unerzio, quan arribem a cota 1900, girem a la dreta per la llarga Vallone Roccetta, que ens duu al Coll della Scaletta (2624), la pujada es fa llarga i assolellada, sembla que tenim a toca el cim però encara queda per arribar, però ens hi posem a dalt de tot amb els esquís als peus.

Mentre anaven pujant ja anaven pensant com seria la baixa per la pala que veiem a la nostra esquerra.
Com la resta de dies la vista que podem contemplar des del cim és fantàstica.
Baixem la pala sencera, gaudint-la al màxim. Tornem a posar pells i anem a buscar el P.de Vanclava per fer la canal que SE que d’allà surt, ningú l'estrenada encara, i això fa que prenguem precaucions, on la Montse i el Carles fan el test de “la columna estesa” no ens dóna excuses així que ens decidim a baixar-la, no és que gaudim la baixada, ja que la neu està crostada, al final de la pala retrobem el camí de pujada i no es fins a cota 2000 que trobem bona neu i ens hi llacem...

Això si que és acabar bé l’any... bé... encara no, ens faltava el sopar de no sé quants plats, una va perdre el compte, entre l’espera de plat i plat...
I la resta del grup. Van sortir del mateix Chialvetta, van anar Soleglio Bue 2413m +/-950m; 3-4h; , F, S2 al costat del Piutàs, però hi accedim des de Chialvetta. L'orientació obaga i el bosc mantenen la neu excel·lent. Van fer una gran esquiada!

Sesto Giorno, primo giorno del anno 2011 i i ultimo de la nostra estanza
Giro della Rocca dell'Aquila 2480 m des de Preit
+/-950m; 3-4h; , F, S2-S3.

És la darrera sortida que fem,
Anem a fer una volta circular molt recomanable .
Des de Preit, ens tornem a enfilar cap a la central elèctrica i d’allà les Cases Colombero (1705) i l’alçada de 1750, deixem les traces que duen cap al M. Giobert i ens enfilem la pista per la val del Rio della Valletta fins a cota 1843 que la deixem per pujar al coll que queda a la dreta de la Rocca dell’Aquila, les traces que ens han dut fins aquest coll es desvien cap a el M. La Bianca, així que hem d’obrir traça per fer la volta que volem fer fins l’altra banda de la Roca on baixem per la canal que ens durà a Il Bosquetto on tornem cap a les Cases Colombero, per anar trobar el pont que ens durà a la central elèctrica i cap a Preit.

Monte Giobert 2439m des de Preit +/- 850m; 3-4h; , F, S2. Com hem acabat aviat, el Jaume, en solitari, i per què també estreni l'any va fer aquesta clàssica...

Bric Boscasso 2589m des de Preit, +/-1100m; 4-5h; , PD, S3. El Pep, el Carles i la Montse, decideixen canviar de destí sobre la marxa i bona reelecció a un cim ja conegut de dies abans però pel vesant de Preit

Fi de la sortida i fi de la nostra estada en aquesta vall que hem descobert tan entranyable...
Ara toca tornar a casa i anar assaborint totes les vivències viscudes, que no son poques!!!
i a esperar la propera

Resumint:
El dies que hem tingut, inmillorables, una veritable loteria com ja sabeu i aquesta si que ens ha tocat!
Si penseu anar, us heu de fer amb el plànol "Sciare in Val Maira"i del llibre "Charamaio en Val Mairo" ambdós de Bruno Rosano.

Assistents: N'érem un munt 25!!! entre grans i menuts, Jaume, Berta, Bernat, Joana, Laia, Toni, Martí , Alba, Ricard, Glòria, Olga, Xeve, Núria, Carles P. Carles, Montse, JoanManuel, Manel, Marc, Jordi, Pep, Pili, Amalia, Laura i Anna

Qui més qui menys ha fet activitat, dins de les seves possibilitats, incloent els menuts!!

Fotos: Val Maira 2010

NYIIIIIIIIC!!!!

2010-12-20T20:46:00.000+01:00

crec, crec, crec!! ejem!, ejem!
atxusss!!!

uff! sembla que aquí fa temps que no s'hi entra,
està una mica parat aquest blog des de fa mesos

atxusss!
haurem de fer una mica de renovació...
treure la pols...
fer neteja... a veure que hi podem fer...
vaig a veure que hi trobo...

fins aviat